dimecres, 7 d’abril del 2010

SOBRE OLOT (ARTICLE A MALLORCA PROGRÉS)

Olot, capital cultural

Sebastià Bennassar. Olot, la capital de la Garrotxa, ha decidit llançar la casa per la finestra i organitzar tot un mes dedicat a la literatura. Ja fa anys que ho fan, però enguany, el “Temps de Paraules”, s’ha reconvertit en l’Olot Negre, dedicat a la novel·la negra. Entre els autors que passaran per la vila del Fluvià ens trobem primeres espases internacionals com Leonardo Padura, Petros Markaris o Donna Leon, a més a més de nombrosos autors catalans i espanyols, així com personalitats que reflexionaran sobre el gènere negre a més a més de concerts i cinema. Al darrera del programa excepcional, consultable a internet a www.olotnegre.cat, hi ha un dels investigadors més singulars que conec, l’amic Àlex Martín, coautor de Negra i Catalana, que avui per avui és un dels pocs texts d’història sobre la novel·la negra en català al nostre país, a més de molts altres mèrits (codirector del festival de novel·la negra de Salamanca, coeditor de cinc volums d’assaig sobre el gènere negre...)

No podem deixar de felicitar els responsables polítics olotins per aquesta iniciativa. En aquests temps en que la política del país es dirimeix més en els jutjats que no en els salons de plens estatals, autonòmics o municipals, que hi hagi un ajuntament que inverteixi i posi messions de forma clara per la cultura és un rar privilegi que hauria d’omplir d’orgull els responsables polítics i també els seus administrats. Olot, aquests dies, està donant una lliçó de responsabilitat i d’ètica cultural del qual haurien de prendre bona mostra totes les entitats amb competències en matèria cultural.

El fet que el festival estigui dedicat al gènere negre no pot ser més escaient. La novel·la negra s’ha convertit –ho és des dels seus orígens- en la gran novel·la social dels nostres dies. Convé no oblidar que bona part dels grans escriptors del segle XX i del XXI han estat autors de novel·la negra o en algun moment se n’han servit: des dels pares clàssics del gènere, Dashiell Hammet i Raymond Chandler, passant per autors com William Faulkner, Boris Vian, Baltasar Porcel, Mario Vargas Llosa, Haruki Murakami o Roberto Bolaño, per dir-ni uns quants així, de primeres.

En aquests temps en que la nostra societat necessita de massa crítica, és molt important que els escriptors prenguin partit i es posicionin de forma clara en contra dels abusos que sovint es cometen des del poder –i que ningú cregui que el poder emana únicament de les institucions, de fet quasi mai és així- i que ho denunciïn. La novel·la negra és un instrument de primer ordre per a fer-ho i a més a més ha demostrat la seva importància social: avui per avui és el gènere més llegit i el que compta amb més seguidors.

Ha fet bé l’ajuntament d’Olot, doncs, de dedicar un festival com aquest al gènere negre. Mai havíem estat necessitats de tants de referents ètics com els personatges que apareixen en els llibres dels convidats. Tant de bo l’exemple olotí s’encomani. Potser és demanar massa.