diumenge, 15 de febrer de 2009

dissabte, 7 de febrer de 2009

SCIASCIA, HOMENATJAT


Jo no hi vaig poder esser, però aquí teniu la crònica de El Periódico. Per cert, que el llibre ha estat reeditat en català per 62.


Sciascia, profeta del pessimisme
• BCNegra ret homenatge al novel.lista sicilià, consciència crítica del seu país
ELENA HEVIA. BARCELONA
Omertà és una paraula italiana de difícil traducció. Ahir en una de les taules rodones de la trobada BCNegra que va retre homenatge a l'escriptor sicilià Leonardo Sciascia (Racalmuto, 1921 - Palerm, 1989), el seu moderador, el crític italià Maurizio Pisu, la va definir amb una lletania que reflecteix a la perfecció el règim de terror honorable imposat per la Màfia. "Jo no hi era i si hi era no ho he vist i si ho he vist no me'n recordo".Un home provincià i moralista, que amb prou feines va sortir de la seva illa, va intentar trencar aquest silenci amb més de 30 novel.les i un gran nombre d'articles periodístics. Sciascia, la consciència crítica d'Itàlia, va morir fa 20 anys --es compliran el 20 de novembre-- i el novel.lista cubà Leonardo Padura, el llibreter --aquí com a lector-- Antonio Ramírez i el periodista Enric González van glossar la figura d'un autor que van llegir apassionadament en la seva joventut. ¿Què passa avui amb la seva vigència? "Em sembla --va dir Ramírez-- que ens enlluerna menys amb la seva capacitat profètica però guanya força com a inesperat antropòleg de la societat siciliana".Allò de les profecies és una cosa que durant anys va seduir Itàlia, fins i tot, anys més tard, l'autor va voler deixar d'escriure horroritzat per com n'eren d'encertades les seves prediccions. "Sciascia era incapaç de callar. Si sabia alguna cosa l'escrivia i si tenia una opinió l'expressava, això li va suposar moltes enemistats", va explicar Enric González, que es va acostar al personatge des del seu vessant més periodístic i que, segons va dir, vista l'"entretinguda" Itàlia de Berlusconi, "profetitzant desastres es va quedar curt".Premonició de la màfiaEn la seva primera novel.la, El dia de l'òliba, de 1961 --i per cert, la preferida dels participants amb A cadascú el que és seu, que Tusquets i Edicions 62 han recuperat-- ja assenyalava la Màfia com una organització criminal quan per a la resta d'Itàlia --com va dir Antonio Ramírez-- era "només un codi d'honor consuetudinari", que alguns jutges, com el temible Corrado Carnevale, conegut com el Matasentències, eren capaços de superposar a la legislació de l'Estat.Més tard, les seves novel.les, que transcendeixen l'àmbit policíac, i els seus assajos van apuntar a les avui conegudes vinculacions entre política i xarxes mafioses, la crisi dels partits o la demagògia en la lluita antimafiosa. "L'omnipresència de la corrupció policial i política i l'omnipre- sència de la por són els seus grans temes, servits amb els recursos de la novel.la policíaca i tenyits d'una gran ironia", va assegurar Padura.L'obra de Sciascia també va mantenir, segons Ramírez, un diàleg permanent amb la novel.la més carismàtica de l'illa, El Gatopardo, de Lampedusa, i el seu cèlebre lema: "Cal que tot canviï perquè tot segueixi igual". "Ell oposa una lucidesa escèptica a aquest desitjat canvi". González va assenyalar un punt d'inflexió en la vida i l'obra de l'autor quan el 1981 va descobrir que la direcció i la propietat d'Il Corriere della Sera --un diari on havia ingressat molt il.lusionat 13 anys abans quan la publicació va fer un gir a l'esquerra-- pertanyien en realitat a la lògia maçònica P2. Des de llavors fins a la seva mort el més negre pessimisme va marcar l'existència de l'escriptor.

divendres, 6 de febrer de 2009

UN MATÍ AMB SAVIANO

Vaig a la roda de premsa del Roberto Saviano. Mesures de seguretat de luxe. De totes maneres, els detectors de l'Ajuntament no funcionen gaire bé. Al policia que vigila l'entrada sembla que li tocam bastant els collons. Ell que pensava que seria un matí tranquil... després revisió de DNI a càrrec de dues noies de premsa. Eficients. Pujam. Quan ens dirigim de cap a la sala Lluís Companys -dubto que mai n'hi hagi una dedicada a Montilla- els fotògrafs ens acribillen. Fan proves per quan s'acosti Saviano. No sap la que li espera. Dins de la sala hi fa calor. Està tot gairebé ple. Hereu, com sempre, fa un discurs insuls, de vegades de vergonya aliena. Després li toca a Saviano. Abans he estat amb en Pau Vidal, el TRADUCTOR, en majúscules. Camilleri, Saviano, enguany no ha parat. Aviat treurà a Proa la seva excel·lent versió de El Gatopardo. No es pot entendre la novel·la negra sense haver llegit El Gatopardo. Repeteixo, no es pot entendre la novel·la negra sense haver llegit El Gatopardo. Feis-me cas i ho entendreu. El seu llibre sortirà al voltant de Sant Jordi. Saviano. Li brilla el cap pels focus, hi ha una certa tensió. Els guardes de seguretat, forts. Un fins i tot fa cara d'italià. Els altres no. Comença a parlar Saviano, un torrent verbal. Una seguretat, una fermesa. Parlar el manté viu. I parla de la Barcelona de la Camorra, però com que això ja ho heu llegit als diaris, aquí acaba la crònica.

ENRIQUETA MARTÍ

Dimarts horabaixa va ser el torn de la vampira del carrer Ponent, Enriqueta Martí. Assisteixo a la taula rodona al respecte i el Marc Pastor se'n desfà prou bé del combat dialèctic amb l'Elsa Plaza, que ha fet una novel·la partint des de la ginocrítica i que té el problema afegit de ser argentina, això vol dir respostes de quinze minuts a cada una de les preguntes que es plantegen. Que malgrat tot no hi ha bon rotllo entre els tres que han escrit del tema queda clar en les diferents exposicions. Segons Plaza, Martí era una víctima del seu temps i res més. Jo que voleu que vos digui, segur que Martí devia ser una víctima del seu temps, una dona explotada i totes aquestes coses, i que a més a més prostituïa gent per encàrrec de l'alta societat barcelonina i que entre els burgesos hi havia molts de pederastes, però jo em crec la hipòtesi vampira, que té més morbo i m'agrada més. Era una assassina de collons, i reivindiquem-la com a tal. De totes maneres, la millor frase és la de Fernando Gómez: "jo sé bé el que és el vampirisme perquè faig feina a un banc". Doncs això

dimecres, 4 de febrer de 2009

NEGRA I CATALANA

Estem immersos de ple en la setmana més negra que hom pot viure a Barcelona, la BC Negra. I en aquesta ocasió els escriptors que practicam el gènere en català ens vàrem aplegar en format taula rodona -allargada- per debatre sobre les nostres novel·les. Hauria estat millor, qui gosa dubtar-ho, debatre sobre el gènere a casa nostra, però on mana capità no mana mariner. Així i tot reclamo per a l'any que ve una taula on hi hagi editors en català, traductors, agents literaris, periodistes i crítics, per abordar el fenòmen des de múltiples perspectives.

Enguany tots vàrem ser moderats per l'Àlex Martin, autor de Catalana i Criminal, l'assaig d'història de la literatura negra a casa nostra que tothom hauria de tenir i consultar.
Hi érem el Jordi de Manuel (Mans lliures), Josep Torrent (La Mirora mata els dimarts), el Ramon Usall (Tots els camins porten a Romania, per cert que si voleu saber coses sobre la vinculació de futbol i literatura us en pot fer una bona explicació) i Jordi Pijoan, que ha escrit amb el Manel Barrera a quatre mans (Tu no m'estimes).

La veritat és que ens ho vam passar molt bé i la trobada ha servit per demostrar que hi ha una gran collita de gènere negre a casa nostra. I que duri.