diumenge, 27 de setembre del 2009

ALEX MARTIN, AL BALEARS

L'Àlex Martin és avui per avui un dels majors estudiosos de la novel·la negra en català. Us deixo l'entrevista que li vaig fer i que va sortir publicada ahir al Diari de Balears.

http://dbalears.cat/arxiu/pdf/598/3

divendres, 25 de setembre del 2009

PETROS MARKARIS, A PALMA

Es veu que ahir el Petros Markaris va ser per Palma i ens n'arriben notícies.

http://dbalears.cat/actualitat/Cultura/l-escriptor-de-la-ciutat.html

Una vetllada rodona, de Josep-Joan Rosselló

Notas de Josep-JoanNotas sobre Josep-JoanPerfil de Josep-Joan

Una vetllada rodona

Hoy a las 2:08
No sé si mai havia estat tantes hores seguides al Centre de Cultura de Sa Nostra. I mira que hi va haver un temps, quan el dirigia l'amic Albert Ribas, que m'hi estava estones llargues. La cita d'anit, empero, ho pagava. No és cada dia que hom té ocasió de saludar i escoltar un escriptor d'aquests que segueixes de prop. I avui he sopat amb Petros Markaris, el creador de l'inspector Costas Jaritos, un del personatges més curiosos de la novel·lística negre contemporània.El mèrit és tot de Jaume Vidal, que d'un temps ençà organitza unes trobades cinematogràfiques/gastronòmiques atenent a diversos països: Cuba, India, Irlanda... ara Grècia.Markaris ha tingut una trobada amb els seus lectors, suposadament per parlat de la darrera aventura de Jaritos, Mort a Istanbul, tot i que finalment és del que menys ha parlat.L'escriptor, per paga, té un curriculum en el què la novel·la negres és allò que més popularitat li ha donat, però per ventura no és el més trascendent. Traductor i adaptador d'autors alemanys com Brecht o Bernhard, ha fet una important feina en el camp de la cinematografia, sobretot amb el director Theo Agelopoulos. De tot això i més ha estat parlant durant una hora llarga, que s'ha fet força curta.El detall cinematogràfic l'ha posat el film Politiki Kouzina (A touch of spice), dirigit el 2003 per Tassos Boulmetis, un director aleshores totament desconegut fora de Grècia. Els cinèfils més bàsics hauran identificat l'actor protagonista, George Corraface, en un paper que sembla impossible per a qui va protagonitzar coses tan xerecotes com La pasión turca o Christopher Columbus, the Discovery. La pel·licula és una meravella, una petita joia del cinema culinari.I hem acabat sopart. Una cinqüentena de persones, compartint amb Markaris una amanida, unes hortalises farcides d'arròs i una musaka... Tot, amb vins blancs hel·lènics, que jo només he olorat però que tothom ha alabat.A més de tot això, la trobada m'ha permès saludar i conversar amb gent que feina estona que no veia, i que sempre és un plaer recuperar, com ara na Xesca Vidal, na Magdalena Brotons, na Francisca Niell o na Xus Manzano... bé, i també qualque conegut.

dilluns, 21 de setembre del 2009

LLOSETA NEGRA ENCALENTEIX MOTORS

El Festival de novel·la negra de Lloseta ja comença a aixecar l'expectació de la premsa illenca...

ja ho sabeu, el darrer cap de setmana de novembre, us hi esperam


http://www.diariodemallorca.es/cultura/2009/09/21/iii-festival-novela-negra-lloseta-homenajeara-escritor-andreu-martin/505229.html

http://dbalears.cat/actualitat/Cultura/lloseta-negra-homenatjara-andreu-martin.html

dimarts, 8 de setembre del 2009

COMPTE AMB LES VELLES...

La novel.la no és en català, però sí que és molt catalana, i el seu autor és del tot genial. "Una anciana obesa y tranquila", del Lluís Gutiérrez, és un d'aquests llibres que et reconcilien amb el gènere després de tant de Larsson i tanta tonteria. Aquí us deixo la ressenya que vaig publicar al Balears. Llegiu-la que paga molt la pena.

No us fieu de les velletes entranyables


La novel·la negra, a casa nostra, està passant per un nou moment dolç pel que fa a la creació, i a poc a poc la indústria comença a donar símptomes d’una certa recuperació (no cal oblidar que La Butxaca acaba de reeditar quatre títols de la mítica sèrie de La Cua de Palla, ara veurem en què queda tot això). Es veu que la panoràmica de la novel·la negra que s’escriu en castellà també s’ha submergit de ple en aquest main stream que fa que la literatura de gènere, des de principis del nou mil·lenni torni a estar en boca de tots. Queda molt de camí per recórrer, però tasques com el festival de novel·la de Salamanca –imprescindible la lectura dels llibres que en surten cada any com a resultat de les ponències-, la ja clàssica Semana Negra de Gijón i la tasca de molt bones editorials, així com la presència de llibreries especialitzades (Negra y Criminal) i d’associacions, revistes i entitats culturals dedicades a allò negre, són vitals.
Com també ho és la presència de tot un seguit d’escriptors que estan aconseguint que els autors clàssics tenguin un relleu de luxe. Un d’aquests autors és, sense cap mena de dubte, Luis Guitérrez Maluenda, un dels escriptors que figuren en l’antologia de referència “La lista negra, nuevos culpables del policial español”, que té com a editors a Javier Sánchez i a Àlex Martin, és a dir, els responsables de l’aventura salmantina.
Gutiérrez –un autor amb un gran talent que arrenca des dels títols (Putas, diamantes y cante jondo i Música para los muertos així ho confirmen)- acaba de publicar Una anciana obesa y tranquila, que ha vist la llum a l’editorial de Valladolid, Difácil. Es tracta d’una novel·la extremadament ben trenada, feta amb molt d’ofici, i que conté una elevada dosi de metaliteratura, de referents cinematogràfics i de cinisme que la fan del tot inoblidable. Vaig parar de subratllar frases memorables perquè se’m va acabar la mina del llapis i perquè m’ennuegava sovint amb la riallada. A la fi trobem un tipus que sap jugar amb els gèneres i pervertir-los fins a tal punt que estiguis rient fins a desencaixar-te la mandíbula i a la vegada tenir consciència d’estar llegint una molt bona novel·la negra. I això m’ha semblat una genialitat de primer ordre.
Potser que expliquem una mica de què va la novel·la. Doncs en primer lloc hi ha un cadàver, el d’una velleta suposadament encantadora, a qui algú liquida de forma brutal. I que resulta ser veïna de Basilio Céspedes, un detectiu privat a qui tothom anomena Humphrey i que esdevé un personatge que reclama que la seva segona aparició no sigui la darrera. Fins i tot els lectors estam suplicant que tengui una llarga vida. El detectiu en qüestió haurà de fer front a la investigació per saber qui la va matar, sense deixar de fer altres tasques de perdiguer especialitzat en infidelitats matrimonials. Tot això en una Barcelona on hi ha mafiosos amb ganes d’engaltar gecs d’hòsties –o de fer que els seus subordinats els proporcionin, que sempre és una manera més fina de gaudir de l’espectacle- i en una Lisboa que fa gust de fado d’Alfama i on es pot beure la solitud dels homes que hi han mal avarat.
La novel·la té una base lingüística de primer nivell, perquè d’allò que ningú no ha de dubtar és que Luis Gutiérrez sap escriure. I tant que en sap. Les seves imatges terriblement visuals es combinen amb un ús explícit del doble sentit, del joc i de la faràndula sempre al servei de la narració. Tot això ens fa confirmar l’explosió del talent literari de Gutiérrez Maluenda, un tipus destinat a convertir-se, si hi ha justícia, en un clàssic.

Una anciana obesa y tranquila
Luis Gutiérrez Maluenda
Difácil
Valladolid, 2009.

192 pàgines.