divendres, 25 de febrer de 2011

MICROCONTE O INICI DE NOVEL·LA?

La cara li feia olor de cony i de croissant de xocolata. Havia arribat al gimnàs sense netejar-se pensant que ja ho faria després de dutxar-se. Va començar a fer abdominals i per això no va veure els dos tipus que se li van acostar i li van disparar dos trets precisos i ràpids. Al final ja no hi havia olor dolça, sinó de Linimento Sloan i sang

dilluns, 21 de febrer de 2011

MALCOM x, CRISPETES I ALTRES

Tal dia com avui del 1965 assassinaren en Malcom X, bàsicament perquè era negre i perquè reivindicà els drets dels seus conciutadans.

I mentre poques commemoracions al respecte es veuen en els diaris, sí que arriben notícies per fer novel·les negres com aquestes: un senyor mort a trets metre veia Cisne Negro, per menjar crispetes amb massa virulència

dissabte, 12 de febrer de 2011

Antoni Serra, la ploma i el capell



Antoni Serra és un dels homes més singulars de la literatura en llengua catalana. Amb el seu posat sembla un literat d'entreguerres, un home que no és del seu temps. Però quan parla, quan la seva veu de tro s'aixeca sobre la multitud i fa un discurs de pinyol vermell alertant a tothom i reivindicant una literatura de resistència, se'l veu més d'aquest segle XXI que mai. El dia 29 de gener en Toni Serra va complir 75 anys dedicats a la literatura. I amb aquest motiu en Miquel Vicens Escandell i un servidor vàrem preparar el llibre Antoni Serra, la ploma i el capell, que ha editat El Gall i que inclou texts de Jaume Adrover, Margarida Aritzeta, Antoni Figuera, Antoni Planas, Josep Joan Roselló, Jeroni Salom, el propi Miquel Vicens i jo mateix. És un llibre-homenatge per situar un dels escriptors fonamentals de la nostra literatura, el pare d'entre altres criatures genials, d'en Celso Mosqueiro.

http://dbalears.cat/actualitat/Cultura/antoni-serra-no-crec-en-els-homenatges.html



L'homenatge a Antoni Serra

Sebastià Bennassar. En aquesta terra nostra no sol passar gaire sovint que els homenatges es facin en vida de la persona homenatjada. Som així. Dels morts sempre se’n senten alabances, mentre que als vius moltes vegades el que els espera és el menyspreu o la indiferència. Per això, quan en Miquel Vicens Escandell em va proposar que féssim un llibre d’homenatge a Antoni Serra no m’ho vaig pensar gens ni mica. Dissabte que ve aquesta aventura que va començar ja fa algun temps prendrà cos de forma definitiva al teatre Mar i Terra de Palma. A partir de les 19.00 hores retrem homenatge a aquest escriptor imprescindible de la literatura catalana contemporània. Una de les claus de l’èxit serà que el teatre estigui ple, i per això aprofito aquest espai que amablement posen al meu abast els coordinadors d’aquest diari per demanar-vos que vos acosteu a homenatjar un home que ha contribuït de forma essencial a, com a mínim, servar-nos les paraules i la identitat.

Antoni Serra és autor d’una quarantena de títols que combinen la novel·la, la narrativa breu, la novel·la negra i d’intriga i l’assaig. El seu corpus ha servit per a bastir una idea i una imatge de Mallorca i de les relacions d’aquesta pedra que sura amb la resta del món, bé sigui d’una manera física a través de la comparació amb alguns espais que l’han seduït (des de Barcelona a Belgrad passant per Lisboa); o bé d’una manera espiritual a través de llibres i pel·lícules. N’Antoni Serra és el creador de la teoria fascinant i de cada vegada més certa equipara Mallorca amb “La terra inexistent” i és capaç de vincular els grans autors nostrats amb els excelsos mestres centreeuropeus sense oblidar que té una passió (confessable) per la cinematografia.

Sigui com sigui, el cas és que dissabte es retrà homenatge a una persona que ha fet de l’honestedat intel·lectual una de les seves banderes, tal i com feren dos dels seus principals mestres, com són Gabriel Alomar i Miquel Àngel Colomar i a més a més una persona que sempre ha estat generosa amb els escriptors joves que han tocat a la seva porta, amb consells precisos, amb ressenyes elogioses quan ha trobat que valia la pena i callant els intents fallits a l’espera d’una segona oportunitat i no estroncant vocacions des del primer moment.

De totes maneres, crec que aquest homenatge no és només a Antoni Serra, sinó que el podem fer extensiu a un grup ben nombrós d’homes i dones de la seva generació que en el moment més complicat varen decidir romandre fidels a la seva llengua pròpia (o hi varen tornar després de provatures en altres idiomes) i bastir tota la seva obra en català. No sabem si la decisió fou o no encertada des del punt de vista comercial, però sí que ho fou des del punt de vista sentimental i nacional. Sense homes com ells, que han estès la llengua a tots els gèneres i àmbits, avui seríem un país encara més pobre. Només per això ja val la pena omplir el teatre.