diumenge, 31 d’octubre del 2010

NOVA NOVEL·LA DE MIQUEL VICENS

Mentre als premis Octubre es debatia -amb intensitat- sobre novel·la negra, al Diari de Balears es va publicar aquesta notícia sobre la nova novel·la de Miquel Vicens, que ens presenta la quarta aventura de n'Agustí Ferrà

http://dbalears.cat/actualitat/etiqueta/Miquel+Vicens+Escandell

diumenge, 24 d’octubre del 2010

els premis octubre es tenyeixen de negre...

http://dbalears.cat/actualitat/Cultura/els-premis-octubre-es-tenyeixen-de-negre.html

dimecres, 20 d’octubre del 2010

article a Mallorca Progrés

Novel·la negra i Universitat

Sebastià Bennassar. La novel·la negra, amb tot el seu component de crítica social a les societats on es desenvolupa la seva trama, s'ha convertit en una eina de primer ordre per mostrar una altra cara de les democràcies occidentals -en el cas de les novel·les ambientades en el primer món- i en un element de denúncia molt potent en el cas de les democràcies més inestables i de les dictadures quan aquestes novel·les ultrapassen l'àmbit dels països on s'ha instaurat la menys dolenta de totes les formes de govern possibles.

Per això mateix és una molt bona notícia que dues institucions de primer ordre del país com són la Universitat de Barcelona i els premis Octubre de València hagin decidit obrir les portes a aquesta literatura, que massa sovint ha estat allunyada de les institucions acadèmiques. La UB ho ha fet amb la inauguració del cicle de conferències Una altra Suècia, el país de la novel·la negra, en el qual participarà de forma activa el proper dia 5 de novembre el professor de la UIB Alejandro Casadesús, autor d'una tesi doctoral sobre Mankell i Camilleri, una part de la qual s'acaba de publicar ara en llibre per part d'Objeto Perdido (a la part que queda inèdita hi ha un treball important sobre Jakob Arjouni, que és possiblement el millor retratista del'Alemanya multicultural, el model que acaba de carregar-se alegrement Angela Merkel l'altre dia).

En el cas dels premis Octubre, se li dedica l'Encontre d'Escriptors d'enguany, amb un programa molt potent que a partir del dimarts que ve es dedicarà a mostrar la grandesa del gènere com a eina de crítica social en un congrés que serà un punt de trobada ineludible i que combinarà la presència d'estudiosos del gènere amb la de nombrosos escriptors i periodistes.

L'entrada en aquestes dues sacrosantes institucions del país, no fa res més que confirmar el que molts ja sabíem: que la novel·la negra és una literatura en majúscules que es mereix entrar per la porta gran en els estudis reglats de les nostres universitats. Fins al moment s'han fet congressos a Salamanca i a León i cursos a la Universitat d'Alacant, però només Salamanca comptarà amb una assignatura dedicada a aquest gènere en el segon quatrimestre d'enguany. Serà impartida per Àlex Martin, un dels màxims especialistes en novel·la negra catalana i espanyola.Seria bo que la resta de les universitats en prengués bona mostra. Massa vegades s'ha acusat a la Universitat d'estar allunyada del món real, cosa que moltes vegades és certa, i més quan ens estam referint a carreres d'humanitats. És cert que s'han d'estudiar les tradicions i hem de veure d'on venim, però la novel·la negra i els seus precedents compten amb un canon literari de primer ordre amb noms com Edgar Allan Poe, Dashiell Hammett o Raymond Chandler que haurien de figurar en qualsevol història de la literatura. Ara hi ha una oportunitat molt interessant per analitzar de forma acadèmica i científica per què la gent es deixa seduir per aquest gènere. Proposo una possible resposta: per la quantitat de veritat que s'amaguen al darrera d'aquestes ficcions.

dissabte, 16 d’octubre del 2010

HAMLET, HOMER, AGATHA...





Alguns apunts ràpids i apressats de la conferència d'ahir de Bill Phillips.

1-No entraré a debatre sobre l'orígen de la novel·la negra, seria massa llarg, però apuntin un tal Shakespeare i una novel·la negra en actes anomenada Hamlet i apuntin una novel·la negra oral en vers contada per un tal Homer sobre un home banyut que ordeix una venjança a una tal ciutat anomenada Troia.

2-A Àgatha Cristhie no li agradava escriure i això es nota perfectament. És insuportable, crea una fórmula i a sobre és incapaç de descriure ni els llocs ni els personatges, però això els actors les adoren, poden fer el que vulguin, l'escriptora no els ha donat ni una pauta...

divendres, 15 d’octubre del 2010

SUÈCIA, EL PAÍS DE LA NOVEL·LA NEGRA



Ahir horabaixa es va inaugurar el cicle de conferències "Suècia, el país de la novel·la negra"a la Universitat de Barcelona, a l'edifici històric. Estan organitzades pel Departament de Filologia Alemanya i Anglesa de la UB i finançades per l'Institut Suec. La inauguració va comptar amb la presència de la professora Emma Martinell, que va demostrar el seu entusiasme pel gènere negre i que va reclamar la importància d'aquesta literatura i la necessitat que entri a les aules de l'acadèmia i de la universitat! No cal dir que té més raó que un sant i que bona prova d'això és el congrés que es munta cada any a Salamanca o els cursos d'Alacant i d'altres iniciatives similars com la del proper encontre d'escriptors dels premis Octubre.

La conferència inaugural la va fer en Bill Phillips, que parlà de "La tradició de la novel·la negra deurant el segle XX als països angoloparlants", que féu una intervenció molt científica, interessant i divertida, amenitzada amb tres tassons de whisky, dos barrets i una americana i que fou d'aquelles memorables. No us perdeu la resta de sessions els divendres a la UB. No us ho perdeu.

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Larsson contra Vargas

Larsson contra Vargas Llosa

Sebastià Bennassar. El mes d’octubre és un dels més importants per a la indústria del llibre. Convé tenir clares les coses i denominar les coses amb el seu nom correcte, i avui per avui el llibre és també una indústria i està molt bé que sigui així. Octubre és el mes de la fira de Frankfurt, que alguns potser recordaran perquè el 2007 la cultura convidada d’honor va ser la catalana i una nodrida representació d’escriptors van anar a treure el cap per la ciutat germànica acompanyats de gent tan vinculada al sector editorial com són els castellers o el motorista que pujava sobre el piano de Carles Santos mentre ell tocava vés a saber què. També potser que alguns la recordin perquè va ser allà on varen robar algunes fotos precioses de paisatges de Catalunya de l’exposició que va organitzar-hi l’Institut d’Estudis Baleàrics, aquesta extinta jugueta cultural que va sorgir com un capritx de Matas i que en la seva trajectòria va saber promoure iniciatives culturals molt interessants. Supòs que és per això que es va decidir la seva liquidació.

Bé, doncs coincidint amb la fira resulta que cada any es dóna el premi Nobel de Literatura, que enguany acaba de recaure ni més ni menys que en Mario Vargas Llosa, que és un escriptor molt interessant –sobretot en la seva primera època- però que cau molt malament –sobretot en la segona. Dic jo que la cosa deu anar vinculada a aquest ascens de la dreta i la ultradreta a Europa, que també ha de tenir la seva visibilitat cultural preocupant-se pels d’un altre continent sempre i quan no simpatitzin ni amb Castro, ni amb Chaves, ni amb Evo Morales ni amb Correa, que en els darrers dies ha salvat la pell per ben poc. Amb això no vull dir que en Mario Vargas Llosa no es mereixi el premi: ja he dit que la seva obra literària és molt important i a més a més té la gràcia que no estava a les travesses, seguint la tradició de can Nobel.

De totes maneres, la notícia literària més interessant de la temporada és que en poc temps sortirà al carrer un llibre amb alguns dels millors texts periodístics d’Stieg Larsson, el conegudíssim autor de la trilogia protagonitzada per la Lisbeth Salander, una creació literària de primer ordre que ha posat la novel·la negra sobre la taula novament. De la trilogia el millor és el segon llibre amb molta diferència, i també totes les parts periodístiques dels altres dos, i per això és una notícia excel·lent que apareguin els texts de Larsson sobre el racisme, els neonazis, la immigració o els drets homosexuals, que li costaren fins i tot amenaces de mort. No entenc per què encara ningú no els havia publicats. Per a mi, que es publiqui aquesta part de l’obra del suec, en un moment en què Europa està escorant-se perillosament de cap a la dreta, és una notícia extraordinària. Feis-me cas: ja hi haurà temps per llegir en Vargas Llosa.