dijous, 14 d’abril de 2011

ADÉU I HOLA

Estimades i estimats, aquest bloc dedicat a la novel·la negra en català tanca les portes -continuarà penjat per qui vulgui consultar tot el que hi ha penjat- perquè he decidit unificar tots els esforços en un sol bloc més personal que no impliqui tant la diversificació dels meus interessos. Hi ha alguns motius que em duen a tancar aquest bloc: en primer lloc la constatació que n'hi ha d'altres de molt bons i molt ben fets que ja fan que aquest quedi una mica obsolet. També la constatació que hi ha projectes latents que aviat faran que es pegui una nova embranzida a la novel·la negra en català.

Vol dir això que en deixaré de parlar? No, al contrari, sinó que també parlaré d'altres coses. Us espero, doncs, en aquest nou espai:

http://saberperdre.blogspot.com

I moltes gràcies per tot aquest trajecte en comú fins ara!!!

dimarts, 12 d’abril de 2011

LA PLOMA TXECA

Hi ha lladres de guant blanc com el president txec... el que fan alguns per una ploma estil·logràfica -ep i us en parla un col·leccionista.

http://www.ara.cat/xarxes/Ploma_estilografica-Vaclav_Klaus-Sebastian_Pinera_0_461354089.html

divendres, 25 de març de 2011

S'ACOSTA SANT JORDI
















S'acosta Sant Jordi i la taula va plena de novetats. Un resum ràpid del que tenc pendent, que és molt perquè, per sort, no dono a l'abast


1-Una paraula de mes. Eloi Vila. Alisis (Ara Llibres). Vila és un escriptoràs, segur que serà una delícia llegir-lo.
2-Vici inherent. Thomas Pinchon. Amsterdam. Una novel·la de Pinchon no deixa mai ningú indiferent, perquè és simplement un geni.
3-Natura quasi morta. Carme Riera. Edicions 62. Una de les grans dames de la novel·la catalana entra per primera vegada a la novel·la negra, amb una novel·la de campus universitari.

4-El contracte. Lars Kepler. Amsterdam. Els que com coneixeu ja sabeu que en general no m'agraden els nòrdics, però a aquest li donaré una oportunitat.
5-Tothom a terra. Llorenç Capdevila. L'Albí. Novel·la negra, de casa, feta per un molt bon escriptor i que crec que tendrà un punt d'humor. La cosa promet.

6-El poeta i els llunàtics. Chesterton. L'Albí. Un dels llibres més singulars d'un mestre de la literatura.

7-El camp del terrissaire. Andrea Camilleri, Edicions 62. Montalbano, sempre Montalbano.

8-Conclusions preliminars. Donna Leon. Edicions 62. Torna en Guido Brunetti i companyia.
9-El secret de Picasso. Francesc Miralles. Edicions 62. En Miralles és un dels escriptors més honests i interessants de casa nostra. Segur que no podrem alenar fins a la darrera pàgina.

I ja que hi som, una mica d'autopropaganda.

10-Crims.cat. Al revés. El llibre que aplega 17 relats negres en català.
11-Pot semblar un accident. Sebastià Bennassar. El meu darrer llibre, un estudi sobre la novel·la negra en català dels darrers deu anys!

dimecres, 23 de març de 2011

POT SEMBLAR UN ACCIDENT, AVUI A LA BERTRAND


Estimades i estimats, avui vespre a la llibreria Bertrand presentarem "Pot semblar un accident", el meu assaig sobre la novel·la negra en català dels darrers deu anys. I si voleu anar obrint boca podeu fer-ho amb tot allò que n'ha dit la premsa fins ara.

http://dbalears.cat/actualitat/cultura/la-novel-la-negra-es-el-notari-de-la-transformacio-social.html

http://www.obraarte.com/arte-cultura/sebastia-bennasar-recoge-los-cambios-en-la-sociedad-catalana-a-traves-de-la-novela-negra

http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/386707-aixecant-acta-notarial.html

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/386707.html

http://noticias.interbusca.com/cultura/sebastia-bennasar-recoge-los-cambios-en-la-sociedad-catalana-a-traves-de-la-novela-negra-20110322142116.html

http://es.globedia.com/sebastia-bennasar-recoge-cambios-sociedad-catalana-traves-novela-negra

http://www.adn.es/local/lleida/20110322/NWS-1095-Bennasar-Sebastia-defiende-notario-social.html

http://es.noticias.yahoo.com/5/20110322/ten-sebasti-bennasar-recoge-los-cambios-d798d35.html

http://ecodiario.eleconomista.es/espana/noticias/2926156/03/11/Sebasti-Bennasar-recoge-los-cambios-en-la-sociedad-catalana-a-traves-de-la-novela-negra.html

http://www.adn.es/local/valencia/20110322/NWS-1095-Bennasar-Sebastia-defiende-notario-social.html

http://www.que.es/barcelona/201103221417-sebastia-bennasar-recoge-cambios-sociedad-epi.html

http://www.diariosigloxxi.com/texto-ep/mostrar/20110322142116/sebasti-bennasar-recoge-los-cambios-en-la-sociedad-catalana-a-travs-de-la-novela-negra

http://www.eldigitaldemadrid.es/ep/general/CULTURA/20110322142116

diumenge, 13 de març de 2011

EL DIMECRES DIA 23, LA CITA ÉS A LA BERTRAND


Benvolguts amics, el dimecres dia 23, si voleu passar una bona estona parlan de novel·la negra als Països Catalans, ja ho sabeu, veniu a la llibreria Bertrand de Barcelona on presentarem "Pot semblar un accident", l'assaig que repassa la relació entre novel·la negra i canvi social als Països catalans a la darrera dècada. No hi falteu. Hi haurà els periodistes LLuís LLort i Pep Blay exercint com a mestres de cerimònies...

diumenge, 6 de març de 2011

article guillem frontera

article de Guillem Frontera, tan bo i tan necessari que el penjo aquí i que demano que difongueu




Bauzá, Matas, Hitler, Franco

Guillem Frontera | 06/03/2011 | Vistes: 52

Si Jaume Matas és reivindicable, per què necessita el PP la regeneració que encarna José Ramón Bauzá? Entre aquest i Cospedal sembla com si hi hagués un aire de contradicció, en la qual, però, seria ociós insistir-hi. Ja sap el lector que Cospedal va dir que José Ramón Bauzá encarna la regeneració i que José Ramón Bauzá va reivindicar Jaume Matas: com a gestor de moltes inversions: les coses que va fer agradaran més o menys, però aquí les teniu.

José Ramón Bauzá de vegades diu o fa coses el sentit de les quals pot semblar que se li escapa. En realitat, quan fa aquest elogi de Jaume Matas ens convida a renunciar al que en diríem consciència crítica, donant valor al que està fet i prescindint alhora del com i del perquè. Amb l'argument de José Ramón Bauzá, els franquistes i els neonazis han reivindicat els seus models de política. Les grans obres públiques, les grans autopistes impulsades per Hitler agradaran més o menys, però aquí les teniu. En els manuals d'història d'Espanya de quan servidor tenia dotze o tretze anys, Miguel Primo de Rivera hi era reivindicat per les carreteres que va fer. Franco va fer construir preses per millor aprofitar l'aigua i extreure'n energia elèctrica: Franco us agradarà més o menys, però aquí teniu les preses, els pantans. Podria no haver-los permès, però va tenir a bé fer aquestes grans obres.

No hi ha cap voluntat de comparar Jaume Matas amb Francisco Franco Bahamonde o amb Adolf Hitler, Déu me'n guard. Només es tracta de subratllar que en la reivindicació d'aquests personatges s'ha emprat tradicionalment l'argument que José Ramón Bauzá utilitza per rehabilitar Jaume Matas: un argument que només cobra validesa si prèviament has abdicat de la teva consciència crítica.

L'autopista eivissenca està molt mal feta, sia dit de passada. Del Palma Arena, les cròniques en viuen: les cròniques de tribunals, no d'esports. Les obres de l'època Jaume Matas no són un model de realització ni d'adequació a estudis previs d'impacte ambiental i paisatgístic. El mite del PP bon gestor s'aixeca damunt dels fonaments de tanta corrupció, que és com construir un gran edifici damunt d'un abocador de residus orgànics en procés de fermentació.

Però és igual: la possibilitat d'uns resultats òptims en les obres realitzades de manera dubtosa existeix, clar que sí. Si un pont està ben fet, està ben fet: tant si l'han construït presoners de guerra a compte dels soviètics, com la màfia o les missioneres franciscanes.

Ara, desconfiau dels que reivindiquen el general Primo de Rivera per les carreteres, Hitler per les autopistes o Franco pels pantans. Prescindir del punt de vista moral és una perillosa deriva de cap on sembla que va el PP en cerca de vots. Dubtosa regeneració.

dimecres, 2 de març de 2011

POT SEMBLAR UN ACCIDENT


El nou llibre, l'assaig sobre els darrers deu anys de literatura negra en el nostre país i dels canvis socials que s'hi han produït, sortirà al carrer a partir del dia 18 de març. La presentació serà el dia 23 de març a la llibreria Bertrand, amb en Lluís Llort i en Pep Blay. Personalment penso que els editors de Meteora s'han lluït amb la portada. Ara espero que el contingut no us defraudi.

Si en voleu saber més coses, clicau l'enllaç

divendres, 25 de febrer de 2011

MICROCONTE O INICI DE NOVEL·LA?

La cara li feia olor de cony i de croissant de xocolata. Havia arribat al gimnàs sense netejar-se pensant que ja ho faria després de dutxar-se. Va començar a fer abdominals i per això no va veure els dos tipus que se li van acostar i li van disparar dos trets precisos i ràpids. Al final ja no hi havia olor dolça, sinó de Linimento Sloan i sang

dilluns, 21 de febrer de 2011

MALCOM x, CRISPETES I ALTRES

Tal dia com avui del 1965 assassinaren en Malcom X, bàsicament perquè era negre i perquè reivindicà els drets dels seus conciutadans.

I mentre poques commemoracions al respecte es veuen en els diaris, sí que arriben notícies per fer novel·les negres com aquestes: un senyor mort a trets metre veia Cisne Negro, per menjar crispetes amb massa virulència

dissabte, 12 de febrer de 2011

Antoni Serra, la ploma i el capell



Antoni Serra és un dels homes més singulars de la literatura en llengua catalana. Amb el seu posat sembla un literat d'entreguerres, un home que no és del seu temps. Però quan parla, quan la seva veu de tro s'aixeca sobre la multitud i fa un discurs de pinyol vermell alertant a tothom i reivindicant una literatura de resistència, se'l veu més d'aquest segle XXI que mai. El dia 29 de gener en Toni Serra va complir 75 anys dedicats a la literatura. I amb aquest motiu en Miquel Vicens Escandell i un servidor vàrem preparar el llibre Antoni Serra, la ploma i el capell, que ha editat El Gall i que inclou texts de Jaume Adrover, Margarida Aritzeta, Antoni Figuera, Antoni Planas, Josep Joan Roselló, Jeroni Salom, el propi Miquel Vicens i jo mateix. És un llibre-homenatge per situar un dels escriptors fonamentals de la nostra literatura, el pare d'entre altres criatures genials, d'en Celso Mosqueiro.

http://dbalears.cat/actualitat/Cultura/antoni-serra-no-crec-en-els-homenatges.html



L'homenatge a Antoni Serra

Sebastià Bennassar. En aquesta terra nostra no sol passar gaire sovint que els homenatges es facin en vida de la persona homenatjada. Som així. Dels morts sempre se’n senten alabances, mentre que als vius moltes vegades el que els espera és el menyspreu o la indiferència. Per això, quan en Miquel Vicens Escandell em va proposar que féssim un llibre d’homenatge a Antoni Serra no m’ho vaig pensar gens ni mica. Dissabte que ve aquesta aventura que va començar ja fa algun temps prendrà cos de forma definitiva al teatre Mar i Terra de Palma. A partir de les 19.00 hores retrem homenatge a aquest escriptor imprescindible de la literatura catalana contemporània. Una de les claus de l’èxit serà que el teatre estigui ple, i per això aprofito aquest espai que amablement posen al meu abast els coordinadors d’aquest diari per demanar-vos que vos acosteu a homenatjar un home que ha contribuït de forma essencial a, com a mínim, servar-nos les paraules i la identitat.

Antoni Serra és autor d’una quarantena de títols que combinen la novel·la, la narrativa breu, la novel·la negra i d’intriga i l’assaig. El seu corpus ha servit per a bastir una idea i una imatge de Mallorca i de les relacions d’aquesta pedra que sura amb la resta del món, bé sigui d’una manera física a través de la comparació amb alguns espais que l’han seduït (des de Barcelona a Belgrad passant per Lisboa); o bé d’una manera espiritual a través de llibres i pel·lícules. N’Antoni Serra és el creador de la teoria fascinant i de cada vegada més certa equipara Mallorca amb “La terra inexistent” i és capaç de vincular els grans autors nostrats amb els excelsos mestres centreeuropeus sense oblidar que té una passió (confessable) per la cinematografia.

Sigui com sigui, el cas és que dissabte es retrà homenatge a una persona que ha fet de l’honestedat intel·lectual una de les seves banderes, tal i com feren dos dels seus principals mestres, com són Gabriel Alomar i Miquel Àngel Colomar i a més a més una persona que sempre ha estat generosa amb els escriptors joves que han tocat a la seva porta, amb consells precisos, amb ressenyes elogioses quan ha trobat que valia la pena i callant els intents fallits a l’espera d’una segona oportunitat i no estroncant vocacions des del primer moment.

De totes maneres, crec que aquest homenatge no és només a Antoni Serra, sinó que el podem fer extensiu a un grup ben nombrós d’homes i dones de la seva generació que en el moment més complicat varen decidir romandre fidels a la seva llengua pròpia (o hi varen tornar després de provatures en altres idiomes) i bastir tota la seva obra en català. No sabem si la decisió fou o no encertada des del punt de vista comercial, però sí que ho fou des del punt de vista sentimental i nacional. Sense homes com ells, que han estès la llengua a tots els gèneres i àmbits, avui seríem un país encara més pobre. Només per això ja val la pena omplir el teatre.

diumenge, 23 de gener de 2011

ENTREVISTA AMB ALEJANDRO CASADESÚS

Aquí teniu l'entrevista amb Alejandro Casadesús

CRIMS.CAT AL BALEARS

Aquí teniu la ressenya que va aparèixer ahir al suplement de cultura del Balears

http://dbalears.cat/arxiu/pdf/1168/25

dilluns, 3 de gener de 2011

L'HIVERN D'EN FRANKIE MACHINE

la primera ressenya negra de l'any, Don Winslow, no us el perdeu