divendres, 25 de setembre de 2009

PETROS MARKARIS, A PALMA

Es veu que ahir el Petros Markaris va ser per Palma i ens n'arriben notícies.

http://dbalears.cat/actualitat/Cultura/l-escriptor-de-la-ciutat.html

Una vetllada rodona, de Josep-Joan Rosselló

Notas de Josep-JoanNotas sobre Josep-JoanPerfil de Josep-Joan

Una vetllada rodona

Hoy a las 2:08
No sé si mai havia estat tantes hores seguides al Centre de Cultura de Sa Nostra. I mira que hi va haver un temps, quan el dirigia l'amic Albert Ribas, que m'hi estava estones llargues. La cita d'anit, empero, ho pagava. No és cada dia que hom té ocasió de saludar i escoltar un escriptor d'aquests que segueixes de prop. I avui he sopat amb Petros Markaris, el creador de l'inspector Costas Jaritos, un del personatges més curiosos de la novel·lística negre contemporània.El mèrit és tot de Jaume Vidal, que d'un temps ençà organitza unes trobades cinematogràfiques/gastronòmiques atenent a diversos països: Cuba, India, Irlanda... ara Grècia.Markaris ha tingut una trobada amb els seus lectors, suposadament per parlat de la darrera aventura de Jaritos, Mort a Istanbul, tot i que finalment és del que menys ha parlat.L'escriptor, per paga, té un curriculum en el què la novel·la negres és allò que més popularitat li ha donat, però per ventura no és el més trascendent. Traductor i adaptador d'autors alemanys com Brecht o Bernhard, ha fet una important feina en el camp de la cinematografia, sobretot amb el director Theo Agelopoulos. De tot això i més ha estat parlant durant una hora llarga, que s'ha fet força curta.El detall cinematogràfic l'ha posat el film Politiki Kouzina (A touch of spice), dirigit el 2003 per Tassos Boulmetis, un director aleshores totament desconegut fora de Grècia. Els cinèfils més bàsics hauran identificat l'actor protagonista, George Corraface, en un paper que sembla impossible per a qui va protagonitzar coses tan xerecotes com La pasión turca o Christopher Columbus, the Discovery. La pel·licula és una meravella, una petita joia del cinema culinari.I hem acabat sopart. Una cinqüentena de persones, compartint amb Markaris una amanida, unes hortalises farcides d'arròs i una musaka... Tot, amb vins blancs hel·lènics, que jo només he olorat però que tothom ha alabat.A més de tot això, la trobada m'ha permès saludar i conversar amb gent que feina estona que no veia, i que sempre és un plaer recuperar, com ara na Xesca Vidal, na Magdalena Brotons, na Francisca Niell o na Xus Manzano... bé, i també qualque conegut.