dimarts, 8 de setembre de 2009

COMPTE AMB LES VELLES...

La novel.la no és en català, però sí que és molt catalana, i el seu autor és del tot genial. "Una anciana obesa y tranquila", del Lluís Gutiérrez, és un d'aquests llibres que et reconcilien amb el gènere després de tant de Larsson i tanta tonteria. Aquí us deixo la ressenya que vaig publicar al Balears. Llegiu-la que paga molt la pena.

No us fieu de les velletes entranyables


La novel·la negra, a casa nostra, està passant per un nou moment dolç pel que fa a la creació, i a poc a poc la indústria comença a donar símptomes d’una certa recuperació (no cal oblidar que La Butxaca acaba de reeditar quatre títols de la mítica sèrie de La Cua de Palla, ara veurem en què queda tot això). Es veu que la panoràmica de la novel·la negra que s’escriu en castellà també s’ha submergit de ple en aquest main stream que fa que la literatura de gènere, des de principis del nou mil·lenni torni a estar en boca de tots. Queda molt de camí per recórrer, però tasques com el festival de novel·la de Salamanca –imprescindible la lectura dels llibres que en surten cada any com a resultat de les ponències-, la ja clàssica Semana Negra de Gijón i la tasca de molt bones editorials, així com la presència de llibreries especialitzades (Negra y Criminal) i d’associacions, revistes i entitats culturals dedicades a allò negre, són vitals.
Com també ho és la presència de tot un seguit d’escriptors que estan aconseguint que els autors clàssics tenguin un relleu de luxe. Un d’aquests autors és, sense cap mena de dubte, Luis Guitérrez Maluenda, un dels escriptors que figuren en l’antologia de referència “La lista negra, nuevos culpables del policial español”, que té com a editors a Javier Sánchez i a Àlex Martin, és a dir, els responsables de l’aventura salmantina.
Gutiérrez –un autor amb un gran talent que arrenca des dels títols (Putas, diamantes y cante jondo i Música para los muertos així ho confirmen)- acaba de publicar Una anciana obesa y tranquila, que ha vist la llum a l’editorial de Valladolid, Difácil. Es tracta d’una novel·la extremadament ben trenada, feta amb molt d’ofici, i que conté una elevada dosi de metaliteratura, de referents cinematogràfics i de cinisme que la fan del tot inoblidable. Vaig parar de subratllar frases memorables perquè se’m va acabar la mina del llapis i perquè m’ennuegava sovint amb la riallada. A la fi trobem un tipus que sap jugar amb els gèneres i pervertir-los fins a tal punt que estiguis rient fins a desencaixar-te la mandíbula i a la vegada tenir consciència d’estar llegint una molt bona novel·la negra. I això m’ha semblat una genialitat de primer ordre.
Potser que expliquem una mica de què va la novel·la. Doncs en primer lloc hi ha un cadàver, el d’una velleta suposadament encantadora, a qui algú liquida de forma brutal. I que resulta ser veïna de Basilio Céspedes, un detectiu privat a qui tothom anomena Humphrey i que esdevé un personatge que reclama que la seva segona aparició no sigui la darrera. Fins i tot els lectors estam suplicant que tengui una llarga vida. El detectiu en qüestió haurà de fer front a la investigació per saber qui la va matar, sense deixar de fer altres tasques de perdiguer especialitzat en infidelitats matrimonials. Tot això en una Barcelona on hi ha mafiosos amb ganes d’engaltar gecs d’hòsties –o de fer que els seus subordinats els proporcionin, que sempre és una manera més fina de gaudir de l’espectacle- i en una Lisboa que fa gust de fado d’Alfama i on es pot beure la solitud dels homes que hi han mal avarat.
La novel·la té una base lingüística de primer nivell, perquè d’allò que ningú no ha de dubtar és que Luis Gutiérrez sap escriure. I tant que en sap. Les seves imatges terriblement visuals es combinen amb un ús explícit del doble sentit, del joc i de la faràndula sempre al servei de la narració. Tot això ens fa confirmar l’explosió del talent literari de Gutiérrez Maluenda, un tipus destinat a convertir-se, si hi ha justícia, en un clàssic.

Una anciana obesa y tranquila
Luis Gutiérrez Maluenda
Difácil
Valladolid, 2009.

192 pàgines.