UN MATÍ AMB SAVIANO

Vaig a la roda de premsa del Roberto Saviano. Mesures de seguretat de luxe. De totes maneres, els detectors de l'Ajuntament no funcionen gaire bé. Al policia que vigila l'entrada sembla que li tocam bastant els collons. Ell que pensava que seria un matí tranquil... després revisió de DNI a càrrec de dues noies de premsa. Eficients. Pujam. Quan ens dirigim de cap a la sala Lluís Companys -dubto que mai n'hi hagi una dedicada a Montilla- els fotògrafs ens acribillen. Fan proves per quan s'acosti Saviano. No sap la que li espera. Dins de la sala hi fa calor. Està tot gairebé ple. Hereu, com sempre, fa un discurs insuls, de vegades de vergonya aliena. Després li toca a Saviano. Abans he estat amb en Pau Vidal, el TRADUCTOR, en majúscules. Camilleri, Saviano, enguany no ha parat. Aviat treurà a Proa la seva excel·lent versió de El Gatopardo. No es pot entendre la novel·la negra sense haver llegit El Gatopardo. Repeteixo, no es pot entendre la novel·la negra sense haver llegit El Gatopardo. Feis-me cas i ho entendreu. El seu llibre sortirà al voltant de Sant Jordi. Saviano. Li brilla el cap pels focus, hi ha una certa tensió. Els guardes de seguretat, forts. Un fins i tot fa cara d'italià. Els altres no. Comença a parlar Saviano, un torrent verbal. Una seguretat, una fermesa. Parlar el manté viu. I parla de la Barcelona de la Camorra, però com que això ja ho heu llegit als diaris, aquí acaba la crònica.