dissabte, 7 de febrer de 2009

SCIASCIA, HOMENATJAT


Jo no hi vaig poder esser, però aquí teniu la crònica de El Periódico. Per cert, que el llibre ha estat reeditat en català per 62.


Sciascia, profeta del pessimisme
• BCNegra ret homenatge al novel.lista sicilià, consciència crítica del seu país
ELENA HEVIA. BARCELONA
Omertà és una paraula italiana de difícil traducció. Ahir en una de les taules rodones de la trobada BCNegra que va retre homenatge a l'escriptor sicilià Leonardo Sciascia (Racalmuto, 1921 - Palerm, 1989), el seu moderador, el crític italià Maurizio Pisu, la va definir amb una lletania que reflecteix a la perfecció el règim de terror honorable imposat per la Màfia. "Jo no hi era i si hi era no ho he vist i si ho he vist no me'n recordo".Un home provincià i moralista, que amb prou feines va sortir de la seva illa, va intentar trencar aquest silenci amb més de 30 novel.les i un gran nombre d'articles periodístics. Sciascia, la consciència crítica d'Itàlia, va morir fa 20 anys --es compliran el 20 de novembre-- i el novel.lista cubà Leonardo Padura, el llibreter --aquí com a lector-- Antonio Ramírez i el periodista Enric González van glossar la figura d'un autor que van llegir apassionadament en la seva joventut. ¿Què passa avui amb la seva vigència? "Em sembla --va dir Ramírez-- que ens enlluerna menys amb la seva capacitat profètica però guanya força com a inesperat antropòleg de la societat siciliana".Allò de les profecies és una cosa que durant anys va seduir Itàlia, fins i tot, anys més tard, l'autor va voler deixar d'escriure horroritzat per com n'eren d'encertades les seves prediccions. "Sciascia era incapaç de callar. Si sabia alguna cosa l'escrivia i si tenia una opinió l'expressava, això li va suposar moltes enemistats", va explicar Enric González, que es va acostar al personatge des del seu vessant més periodístic i que, segons va dir, vista l'"entretinguda" Itàlia de Berlusconi, "profetitzant desastres es va quedar curt".Premonició de la màfiaEn la seva primera novel.la, El dia de l'òliba, de 1961 --i per cert, la preferida dels participants amb A cadascú el que és seu, que Tusquets i Edicions 62 han recuperat-- ja assenyalava la Màfia com una organització criminal quan per a la resta d'Itàlia --com va dir Antonio Ramírez-- era "només un codi d'honor consuetudinari", que alguns jutges, com el temible Corrado Carnevale, conegut com el Matasentències, eren capaços de superposar a la legislació de l'Estat.Més tard, les seves novel.les, que transcendeixen l'àmbit policíac, i els seus assajos van apuntar a les avui conegudes vinculacions entre política i xarxes mafioses, la crisi dels partits o la demagògia en la lluita antimafiosa. "L'omnipresència de la corrupció policial i política i l'omnipre- sència de la por són els seus grans temes, servits amb els recursos de la novel.la policíaca i tenyits d'una gran ironia", va assegurar Padura.L'obra de Sciascia també va mantenir, segons Ramírez, un diàleg permanent amb la novel.la més carismàtica de l'illa, El Gatopardo, de Lampedusa, i el seu cèlebre lema: "Cal que tot canviï perquè tot segueixi igual". "Ell oposa una lucidesa escèptica a aquest desitjat canvi". González va assenyalar un punt d'inflexió en la vida i l'obra de l'autor quan el 1981 va descobrir que la direcció i la propietat d'Il Corriere della Sera --un diari on havia ingressat molt il.lusionat 13 anys abans quan la publicació va fer un gir a l'esquerra-- pertanyien en realitat a la lògia maçònica P2. Des de llavors fins a la seva mort el més negre pessimisme va marcar l'existència de l'escriptor.