Els catalans a la premsa

Realitat, ruralitat, crim

La taula rodona sobre novel·la negra catalana d’Olot mostra la vitalitat del gènere en la nostra llengua, amb creadors a tot arreu del territori

Fou un grapat d’hores abans del Madrid-Barça que cap d’ells no es volia perdre, com si es demostràs, una vegada més, que la novel·la negra és un dels gèneres més vinculats al gust comú de la majoria de lectors, que poden combregar tant amb una novel·la extraordinària com amb l’èpica d’un partit de futbol. El doctor per la Universitat de Salamanca, Àlex Martín, fou l’encarregat de conduir una taula rodona sobre novel·la negra escrita en català en la qual participaren Jordi Cervera (Mosques, 2005); Josep Torrent (La Mirora mata els dimarts, 2008); Marc Pastor (La mala dona, 2008); Albert Villaró (Obaga, 2003 i Blau de Prússia, 2006); i el nostre col·laborador, Sebastià Bennassar (Jo no t’espere, 2008 i Mateu el president, 2009).

Amb el títol de Crims Urbans i Crims Reals, la taula formava part de la programació del festival Olot Negre que durant tot el mes d’Abril debat al voltant del gènere novel·lístic més llegit arreu del món. En el decurs de la taula cada un dels escriptors va presentar la seva darrera creació i després es va debatre al voltant del fet d’escriure novel·la negra en català i de les dificultats que això comportava. Bennassar va obrir el foc (per culpa de l’ordre alfabètic), per assegurar que “jo parteixo de la realitat perquè el que pretenc és mostrar i denunciar la societat en la que vivim” i explicà les diferencies entre la multiculturalitat i la multimerda a Barcelona “la multiculturalitat és positiva i enriquidora, mentre que la multimerda és deixar i consentir que venguin els hooligans de mitja Europa a la porta de l’Ajuntament, que és el que s’està fent a Barcelona.

El periodista radiofònic Jordi Cervera explicà que “sempre s’ha matat per amor o per desamor i per diners i crec que no es mata igual a comarques que a Barcelona”. L’autor de Mosques aprofità per explicar el component social de moltes de les fortunes a fora de Barcelona: “les han fetes persones que varen obtenir les pitjors terres, les improductives, i se les varen vendre per fer hotels, mentre els altres continuen servant els avellaners que ja no donen res”.

Josep Torrent, que durant molts anys va estar vinculat a la policia d’Olot va explicar que “aquesta (referint-se a La Mirora mata els dimarts) és la meva primera novel·la policíaca. La vaig escriure en quatre setmanes i la vaig pensar d’Olot l’Autònoma perquè sempre he escrit ràpid”. Torrent va voler defugir de la gran ciutat “i fer alguna cosa de pagès, perquè jo sóc fill de pagès i de mas i així va néixer aquesta idea amb assassina i venjança. Qui és l’assassí ja se sap a la primera pàgina i el joc està en saber si l’atrapen o no i com”.

Marc Pastor és escriptor i mosso d’esquadra i va explicar que “el que diferencia un crim rural d’un crim urbà són les conseqüències directes i indirectes, perquè en una comunitat petita el crim està molt bé i és molt interessant”. Pastor, autor d’un dels grans èxits recents de la novel·la en català va explicar que “la vida és molt literària però caòtica i per això hem de posar les peces en ordre quan escrivim”.

Per la seva banda, l’andorrà Albert Villaró va explicar que “necessitava crear una novel·la com Blau de Prússia perquè el que volia era explicar Andorra, que és un poc com Hong Kong” i assegurà que “hi ha molt de desconeixement dels sentiments dels andorrans per part de les persones que no són del país”.

A poc a poc la taula va anar derivant de cap a altres qüestions com la fragilitat de la indústria editorial i la dispersió dels títols en els catàlegs generals de les col·leccions mentre es reclamava la presència d’una política editorial i cultural forta que apostàs per les col·leccions i per fer política d’autor. Sense cap mena de dubte, la frase més afortunada, la de Villaró: “Per ventura el que hem de fer és començar a posar accents estranys sobre les as dels nostres cognoms, com si fóssim suecs”.