dijous, 22 d’abril de 2010

article a la veu de mallorca

Opinió
Política i novel·la negra
21/04/2010

La ciutat d’Olot s’ha convertit des de fa una setmana llarga en un dels principals centres culturals literaris del país. Sí, ja sabeu, la literatura, aquesta cosa que de vegades es publica en els llibres i que amb sort ocupa alguna línia en els mitjans de comunicació quan s’acosten aquestes dates de Sant Jordi. El motiu d’aquest epicentre literari en el territori volcànic de la Garrotxa –incís, el paisatge de la comarca i l’amabilitat de la seva gent val per si sol una visita a la contrada- és la celebració de Temps de Paraules, el festival que cada any es dedica a la literatura a la ciutat. Enguany s’ha centrat en la novel·la negra.

Dissabte passat, i després d’uns quants dies gaudint de les sàvies paraules de Leonardo Padura o de Paco Camarassa, de gaudir durant unes hores de la companyia de Jordi Canal i Eulàlia, i de ser sàviament pastorejats per la contrada per na Carme Simón, la bibliotecària, ens va tocar parlar de novel·la negra en català. A la taula rodona que moderava Àlex Martín s’hi asseien en Jordi Cervera, en Josep Torrent, en Marc Pastor i n’Albert Villaró a més d’un servidor.

Pot semblar que parlar de novel·la negra en aquest article amb tot el que està passant a les Illes Balears sembli una banalitat. No us equivoqueu. La novel·la negra és la gran eina social que tenim avui en dia els escriptors per denunciar els entorns on es cometen els crims, que poden ser grans o petits, amb sang o sense, però que sovint no s’entenen si no es relacionen amb l’entorn on són comesos. Algun dia algú haurà d’explicar com és possible que la política a les Illes Balears es dirimeixi en els jutjats, i com és possible que confiàssim les claus de les institucions als seus “presumptes” saquejadors.

Per això és vital parlar de novel·la negra. A través dels llibres escrits en català no només podem gaudir d’una excel·lent literatura, sinó que podem conèixer les nostres societats des d’una altra perspectiva. I crec que ens fa bona falta poder explicar on fallàrem. Enhorabona, doncs, a la ciutat d’Olot.