diumenge, 4 d’abril de 2010

OFERTA LABORAL

Adéu a la generació de James Bond
El metro de Londres s’omple d’anuncis per captar possibles espies per als serveis secrets · L’MI-5 busca agents preparats tecnològicament i promou les jubilacions dels veterans de la Guerra Freda
Quim Aranda
Londres
Ult. Act. 04/04/2010 00:34
Icona mida text gran | petit Icona imprimir article Icona enviar article Icona enviï rectificació Icona afegeixi a la seva carpeta Icona opinions 0 opinions
Els agents secrets britànics del segle XXI ja no sortiran exclusivament de les aules d’Oxford o Cambridge, i ja no hauran hagut de passar per l’elitista Eton abans de formar part dels defensors de l’imperi. Els Smiley i Leamas de torn, personatges de John Le Carré, dos clàssics apareguts a L’espia que tornava del fred, o fins i tot Bond, James Bond, d’Ian Fleming, són història. L’any 2010, la captació de possibles agents tampoc té res a veure amb els processos d’acostament als “objectius predeterminats” que Javier Marías descriu acuradament als tres volums de Tu rostro mañana. Ara, l’MI-5, el servei secret de Sa Majestat que vetlla per la seguretat a l’interior del Regne Unit, i també l’MI-6, l’òrgan que s’ocupa de les activitats a l’exterior, busca operadors tecnològicament molt ben qualificats a través d’anuncis al metro de Londres.

No és la primera vegada que els espies es llancen a la caça de talents en el que es podria anomenar el mercat lliure de treball. Arran dels atemptats de Londres del juliol del 2005 es va iniciar una campanya d’anuncis amb l’objectiu d’ampliar el ventall de la procedència dels professionals. Dos anys més tard, una nova campanya, al metro i també als autobusos, anunciava la “varietat d’oportunitats de feina” que hi ha en una organització com l’MI-5. No només els anomenats “experts en seguretat”, sinó també “operadors en IT”, informació tecnològica, o “mecànics”.

En un dels anuncis es veia la imatge d’un cotxe sense cap característica especial. Hi havia dues versions de la mateixa fotografia. En una es feia la pregunta: “Aparcat?”. En l’altra: “Estancat?”. “Com a part del nostre equip, vostè ajudarà a decidir”. I és que al segle XXI l’amenaça terrorista ja no és identificable amb un cop d’ull, com sembla que ho era durant l’època de la Guerra Freda.

La nova campanya per captar talents coincideix, a més, amb l’onada més gran de jubilacions que l’MI-5 ha posat en marxa després de la fi de la Guerra Freda. Per què es retiren efectius si l’amenaça sembla més diversificada i més efectiva que mai? Perquè els anomenats agents de la generació Bond no tenen els coneixements tecnològics necessaris per combatre els nous enemics.

Ha estat el director general de l’MI-5, Jonathan Evans, qui ho ha explicat al comitè parlamentari de Westminster que s’ocupa dels afers de la seguretat interior. “Crec que part dels nostres agents no tenen les habilitats ni la preparació que cal per al futur”. Com a conseqüència d’aquesta constatació, s’ha procedit a llançar un programa “d’acomiadaments i de baixes voluntàries”.

La lluita contra el terror ja no té lloc a les taules dels casinos de la Riviera o de les Bahames, en el cas de Bond; tampoc a les clavegueres de l’organització, pròpia o de l’enemiga, com feien George Smiley i el seu rival Karla en les novel·les primerenques de Le Carré. Els nous agents han de poder rastrejar l’amenaça per la complexa teranyina de la xarxa i les seves infinites branques.

Passats de moda

L’any 2008, l’aleshores responsable de l’MI-6, John Scartlett –un personatge de la vella escola, que domina el francès i el rus, i que va obtenir una llicenciatura en història contemporània al Magdalen College d’Oxford, on va ser captat a finals dels anys 60–, va advertir al comitè parlamentari que els plans per augmentar l’edat de jubilació dels agents podrien obstaculitzar les necessitats del servei. En altres paraules, el personal de més edat ja no té la qualificació necessària. Han passat de moda.

I així, tot i les dificultats pressupostàries per les quals travessa el Tresor britànic, tant l’MI-5 com l’MI-6 estan immersos en un pla d’expansió de la força de treball. L’any 2001, per exemple, l’MI-5 comptava amb poc més de 2.000 treballadors. Ara la xifra arriba a 3.500 oficials i es preveu que a finals del 2011 els agents seran 4.100.

Dijous passat finalitzava l’actual període de reclutament d’oficials d’intel·ligència de l’MI-5. El sou anual base no és gaire alt: 27.447 euros. I quant al perfil personal, a més de les capacitats tecnològiques, això és, domini d’internet, Twitter, etcètera, la sol·licitud de treball ho deixa prou clar. Entre altres són: “Prendre decisions formarà part de la teva vida diària. Esperem de tot el nostre personal que identifiqui problemes i que suggereixi solucions… Haureu de demostrar capacitat de resistència, capacitat per fer front als entrebancs i treballar en equip, així com relacionar-vos amb un ampli ventall de persones”.

Treball en equip, just el contrari del que representa Bond. El contrari, també, del que representa Smiley, l’home que té al cap totes les fitxes i les mou a conveniència del servei i dels interessos del país mentre juga una partida d’escacs amb el seu enemic. Ara, però, el joc és d’ordinador. Els nous espies han de tenir més aviat esperit de hacker. L’heroi solitari, l’antiheroi, ha passat a la història.