dimecres, 19 de maig de 2010

XAVIER BOSCH



La ressenya de "Se Sabrà tot" va sortir dissabte al Diari de Balears...

Entre terrorisme i periodisme

Aquest és un llibre sobre la por i sobre la construcció de la realitat. O un llibre sobre terrorisme i sobre periodisme, que no és el mateix però que se li assembla. Sobre la por i sobre terrorisme perquè parla d’aquest tema i té com a escenari la ciutat de Barcelona, ja sabeu, un dels espais europeus on s’han detingut més cèl·lules islamistes en estat latent i disposades a atemptar en qualsevol moment, i sobre el periodisme per dues raons poderoses: la primera és que està ambientat en la redacció d’un diari que publica titulars ben semblants als que va publicar el diari Avui no fa gaire; la segona perquè ha estat escrit per Xavier Bosch, que és periodista i que va ser director de l’Avui quan varen publicar-se els titulars reals que reprodueix el diari de ficció que recrea en la seva novel·la.

Aquest llibre és una novel·la i es diu Se sabrà tot, va guanyar el premi Sant Jordi de 2009 –el més prestigiós de tots els que es convoquen a obra inèdita en català- i ha estat publicat per Proa, que a més a més ha tret a la grossa perquè ha estat el llibre de ficció més venut per Sant Jordi i han pogut fer la dita rodona, el Sant Jordi per Sant Jordi, cosa que feia anys que no passava. Aquest llibre és, a més a més, un molt bon llibre.

La novel·la de Xavier Bosch (Barcelona, 1967), narra en primera persona les aventures i desventures d’un periodista televisiu, Dani Santana, que presenta un informatiu en una cadena de televisió d’un gran grup comunicatiu, quan l’anomenen director del “Crònica”, el diari de ficció del mateix grup de comunicació i el tercer en vendes de la ciutat de Barcelona (ep, per cert, que algú m’expliqui per què hi ha tants diaris de ficció que es diuen Crònica, com per exemple el de la sèrie infausta Periodistas que emetien a la cadena que promogué el manifiesto en defensa del español), un lloc directiu de màxima responsabilitat en el qual durarà menys d’un any.

En el seu temps com a director, Santana haurà de lidiar amb el conseller delegat del grup i moure’s entre les seves conviccions com a periodista i director i sentir-se com el pernil de l’entrepà: entre la superioritat de la propietat i entre les pressions dels redactors en cap de cada una de les seccions del diari que ha de controlar i dirigir. En aquest temps sabrà què és la manipulació, coneixerà el joc brut de la política i ens explicarà (als lectors que no hagin posat mai els peus a una redacció, que els altres ja ho sabem de sobra) que això de la informació és un joc on hi ha molts interessos, els primers dels quals són els publicitaris, i que la realitat no existeix, és tot allò que pot ser creat i manipulat des d’una redacció (o com diuen els acudits del gremi, les úniques coses que no es poden canviar és que el mort és mort i el resultat d’un partit de futbol).

El que s’ha d’agrair a Bosch és que quan parla de la redacció d’un diari sembli que l’ha trepitjada. El que s’ha d’agrair a Bosch és que en la seva creació de la podridura de la societat catalana coetània i dels seus sistemes informatius se serveixi de personatges sensacionals com el propi Santana o el Senza, el cap de societat del Crònica que es mereix un monument a banda i que és qui aguanta tota l’estructura de la novel·la. Aquest llibre s’ha escrit per homenatjar un home com el Senza i les circumstàncies que l’acompanyen: la pèrdua de la família per la devoció al treball i la constant lluita per ser el número 1. El que s’ha d’agrair a Bosch és que aquest sigui un llibre que està ben escrit, que té un ritme àgil, una lectura senzilla però voraç i que a més a més aporti informació (com per exemple la de l’estructura d’extorsions al barri del Raval entre els col·lectius immigrants o els comportaments esnobs d’un cert pijerio barceloní en els restaurants selectes de tipus japonès de la capital). Aquest és un bon llibre perquè és un llibre honest, encara que potser parli de realitats inventades. O no.

Se sabrà tot

Xavier Bosch

Proa

Barcelona, 2010

302 pàgines.

Premi Sant Jordi 2009.

2 comentaris:

Margarida Aritzeta ha dit...

excel.lent comentari

Tià ha dit...

Moltes gràcies Margarida, en breu "La maleta sarda"