dissabte, 8 de maig de 2010

GINESTA PELS MORTS


Ara mateix, aprofitant que és dissabte, si llegiu aquest post, el millor que podríeu fer és sortir de casa i intentar aconseguir en una bona llibreria el llibre "Ginesta pels morts, un blues empordanès" de l'Agustí Vhí i Castelló. Es tracta de la segona novel·la negra que publica aquest sotinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres i després de la seva lectura només en puc dir coses bones, molt bones, tant com que és una de les millors novel·les que he llegit en els darrers anys i que si ja m'havia entusiasmat "Abans del silenci" aquesta és una obra que la supera en tots els sentits -ep, i això que no era fàcil. Tothom que tengui un mínim d'interès per la crònica negra del país sabrà situar sobre un mapa i sense cap mena de dificultat el poble de Darnius, on s'hi va registrar un triple assassinat. Doncs bé, Vehí aprofita aquesta circumstància geogràfica per crear una trama que si bé no té res a veure amb els luctuosos fets reals, sí que hi té molt en el seu caràcter: extrema violència, procedència diversa dels finats...
La novel·la de Vehí és, sobretot, una novel·la que avança en la recerca de la identitat. Què o qui pot ser empordanès avui en dia? Què és un mosso d'esquadra? Com es comporten? I què o qui són els homes i dones que cada dia intenten travessar fronteres? Aquesta és una novel·la sobre la solitud i sobre l'ètica de la feina i és, sobretot, un cant d'amor a un petit bocí de terra que com deia una cançó mítica de l'adolescència està molt tocat per la Tramontana.
La ressenya completa, per a més endavant, però feis-me cas i sortiu corrent a comprar i a llegir aquesta Ginesta pels morts, editada per Mare Nostrum a Perpinyà, a la Catalunya Nord per aquells que no distingim entre ratlles i fronteres estrangeres en el nostre país de nom plural.