Avui el Jordi de Manuel presenta a la premsa la seva darrera novel·la, "Mans lliures", una obra bastant rodona que penso que us pot agradar. Aquí us deixo la ressenya que vaig publicar aquest dissabte passat al Diari de Balears. Que us vagi de gust. Pensau que si el voleu veure en directe, el dia 2 a les 19'30 a la Virreina, parlarem de Catalana i criminal uns quants autors, moderats per l'Àlex Martin. Salut i bons llibres.
Crònica negra del 2014
A partir del dia 2 de febrer Barcelona es convertirà en la ciutat més negra del món, perquè s’hi celebrarà, un any més, la trobada de novel·la negra que va néixer com homenatge a Manuel Vázquez Montalbán i que s’ha consolidat com una referència ineludible per als amants del gènere. Per això mateix són moltes les editorials que quan s’acosta aquesta data es posen mans a l’obra per tal de publicar obres de gènere negre. Edicions 62 ha publicat un llibre de la Sue Grafton, ha recuperat un llibre del Leonardo Sciasia i ha tret a la llum Mans lliures, la nova novel·la de Jordi de Manuel, una obra d’allò més interessant, que ens trasllada fins al 2014 per viure una nova aventura de l’inspector Marc Sergiot, en aquesta ocasió acompanyat per dos mossos d’esquadra.
La novel·la, que manté un ritme molt àgil de la narració, però que no per això descuida un aspecte tan interessant com la seva macroestructura, ens mostra una nova Barcelona transformada per les rondes aèries –suposadament creades per a millorar el trànsit- on ens enfrontam, de nou, a un tema tan clàssic com la lluita pel poder. I és que a Mans Lliures el Jordi de Manuel ens presenta un candidat electoral, el Roger Mesalles, sorgit gairebé del no res, que és a punt de convertir-se en el president de la Generalitat, cosa que molesta molt. Us sona el cas Obama? Doncs ja us puc dir que el Roger no presidirà la generalitat, i a més a més no estic rellevant res fonamental del llibre. A les primeres pàgines queda clar. La història dels mossos i de l’inspector Sergiot es barreja, així mateix, amb la de la Claire, una prostituta de luxe, que tendrà molt a veure amb tota la trama.
A banda de l’escriptura efectiva i sòlida de l’autor (cosa que, d’altra banda, no ens hauria de sorprendre, però a la qual no podem deixar de referència en un panorama de cada vegada més alarmant de llibres mal escrits), aquesta obra destaca per la projecció del món actual de cap al futur immediat: així doncs, ens trobem amb l’AVE que ja enllaça amb la perfecció Madrid i Barcelona; amb el problema angoixant de la sequera resolt amb vaixells que la duen del Sud de la Península Ibèrica; el referèndum sobre la independència; el debat sobre les formes d’energia; les noves tecnologies i les reflexions que hi comporten... en aquest sentit és un exercici projectiu admirable i a més a més molt ben resolt. Tot el món que crea de Manuel no només és versemblant sinó que a més a més és molt interessant. Això sí, sorprèn que en un llibre tan rodó hi hagi algunes coses que molesten, com per exemple que els números de comptes corrents tenguin només deu dígits o que l’inspector Sergiot vagi devent a tort i a dret partides d’escacs –d’acord que aquest sigui un nus important de connexió amb la mare, però no amb altres personatges- o que encara que un arròs sigui tovat el consideri molt bo, quan tothom sap que l’arròs tovat no val res. De fet, la projecció de cap al futur ens ho deixa bastant magres als que ens agrada la bona cuina. La Claire, la prostituta de luxe, menja coses suculentes però ben escasses, hi ha cadenes de restauració ràpida que ja afecten fins i tot els xinesos, i les mares fan arròs tovat... el panorama és desolador. Tampoc no ho tenen molt millor els ionquis –hi ha noves drogues- ni els seropositius, que seran marcats amb tatuatges...
Sigui com sigui, Mans lliures és una d’aquestes novel·les que s’han de llegir perquè agafen el present, hi juguen i el projecten, està molt ben escrit i a més a més té una trama i una solidesa estructural de primer nivell. Si tot va així la collita del 2009 podria ser excepcional i això és una cosa que estaria molt bé, perquè la novel·la negra en català passa, en la seva vessant creativa, per un moment molt bo. La indústria ja és una altra qüestió. Sigui com sigui, benvinguts al 2014 i a la bona novel·la negra.
Mans lliures
Jordi de Manuel
Edicions 62.
Barcelona, 2009
254 pàgines.
A partir del dia 2 de febrer Barcelona es convertirà en la ciutat més negra del món, perquè s’hi celebrarà, un any més, la trobada de novel·la negra que va néixer com homenatge a Manuel Vázquez Montalbán i que s’ha consolidat com una referència ineludible per als amants del gènere. Per això mateix són moltes les editorials que quan s’acosta aquesta data es posen mans a l’obra per tal de publicar obres de gènere negre. Edicions 62 ha publicat un llibre de la Sue Grafton, ha recuperat un llibre del Leonardo Sciasia i ha tret a la llum Mans lliures, la nova novel·la de Jordi de Manuel, una obra d’allò més interessant, que ens trasllada fins al 2014 per viure una nova aventura de l’inspector Marc Sergiot, en aquesta ocasió acompanyat per dos mossos d’esquadra.
La novel·la, que manté un ritme molt àgil de la narració, però que no per això descuida un aspecte tan interessant com la seva macroestructura, ens mostra una nova Barcelona transformada per les rondes aèries –suposadament creades per a millorar el trànsit- on ens enfrontam, de nou, a un tema tan clàssic com la lluita pel poder. I és que a Mans Lliures el Jordi de Manuel ens presenta un candidat electoral, el Roger Mesalles, sorgit gairebé del no res, que és a punt de convertir-se en el president de la Generalitat, cosa que molesta molt. Us sona el cas Obama? Doncs ja us puc dir que el Roger no presidirà la generalitat, i a més a més no estic rellevant res fonamental del llibre. A les primeres pàgines queda clar. La història dels mossos i de l’inspector Sergiot es barreja, així mateix, amb la de la Claire, una prostituta de luxe, que tendrà molt a veure amb tota la trama.
A banda de l’escriptura efectiva i sòlida de l’autor (cosa que, d’altra banda, no ens hauria de sorprendre, però a la qual no podem deixar de referència en un panorama de cada vegada més alarmant de llibres mal escrits), aquesta obra destaca per la projecció del món actual de cap al futur immediat: així doncs, ens trobem amb l’AVE que ja enllaça amb la perfecció Madrid i Barcelona; amb el problema angoixant de la sequera resolt amb vaixells que la duen del Sud de la Península Ibèrica; el referèndum sobre la independència; el debat sobre les formes d’energia; les noves tecnologies i les reflexions que hi comporten... en aquest sentit és un exercici projectiu admirable i a més a més molt ben resolt. Tot el món que crea de Manuel no només és versemblant sinó que a més a més és molt interessant. Això sí, sorprèn que en un llibre tan rodó hi hagi algunes coses que molesten, com per exemple que els números de comptes corrents tenguin només deu dígits o que l’inspector Sergiot vagi devent a tort i a dret partides d’escacs –d’acord que aquest sigui un nus important de connexió amb la mare, però no amb altres personatges- o que encara que un arròs sigui tovat el consideri molt bo, quan tothom sap que l’arròs tovat no val res. De fet, la projecció de cap al futur ens ho deixa bastant magres als que ens agrada la bona cuina. La Claire, la prostituta de luxe, menja coses suculentes però ben escasses, hi ha cadenes de restauració ràpida que ja afecten fins i tot els xinesos, i les mares fan arròs tovat... el panorama és desolador. Tampoc no ho tenen molt millor els ionquis –hi ha noves drogues- ni els seropositius, que seran marcats amb tatuatges...
Sigui com sigui, Mans lliures és una d’aquestes novel·les que s’han de llegir perquè agafen el present, hi juguen i el projecten, està molt ben escrit i a més a més té una trama i una solidesa estructural de primer nivell. Si tot va així la collita del 2009 podria ser excepcional i això és una cosa que estaria molt bé, perquè la novel·la negra en català passa, en la seva vessant creativa, per un moment molt bo. La indústria ja és una altra qüestió. Sigui com sigui, benvinguts al 2014 i a la bona novel·la negra.
Mans lliures
Jordi de Manuel
Edicions 62.
Barcelona, 2009
254 pàgines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada