dissabte, 10 de gener de 2009

FRED VARGAS


Fred Vargas, gènere negre en estat pur (i en català)


Una de les millors notícies literàries del 2008 va ser la publicació per primera vegada en català d’una novel·la de Fred Vargas (París, 1957). L’escriptora francesa s’ha convertit en l’autora de novel·la negra més consolidada d’Europa i la seva traducció al català ens fa pensar en la normalitat tan necessària de la difusió del gènere a casa nostra, ja que últimament hem vist com moltes bones novel·les es traduïen al castellà i es quedaven sense veure la llum a casa nostra. Si a aquest fet li afegim que la publicació ha anat a càrrec d’Amsterdam, el segell més literari d’Ara Llibres, ja tenim la seu plena d’ous, perquè s’ajunten d’una banda una molt bona escriptora, amb un dels segells que han remogut una mica el panorama literari, amb la qual cosa la combinació és explosiva.
El títol de Vargas que ens han oferit els de Badalona és La tercera verge –originalment titulada “Dans les bois éternels”, per si algú la vol anar a trobar en francès- i ens presenta el comissari Adamsberg, un altre dels personatges destinats a deixar la seva empremta en el món del gènere negre, enfrontat a un cas complicat: la profanació de tombes de dones verges vinculades a un estrany encanteri. La grandesa de la novel·la, com les bones del gènere, no és la trama per resoldre el crim, sinó la interrelació dels diferents personatges amb els escenaris pels quals transiten i entre ells. I en això Vargas és una mestra de primer nivell.
La novel·la combina amb mestria els recorreguts per París –però no el París que tots reconeixeríem, sinó el gran París- amb paisatges rurals on les paraules només són una més de les formes de comunicació possible, i amb els records dels paisatges de muntanya on discorre la infantesa d’Adamsberg. Aquest singular comissari de brillants intuïcions està acompanyat per un equip de primer ordre on tots tenen alguna característica que els fa inoblidable, especialment la tinent Retancourt, que esdevé una de les peces angulars de la investigació.
Sigui com sigui, i malgrat alguns petits errors en el català, que demanen un treball d’edició una mica més acurat, els lectors ja estam frisosos de poder tornar a llegir un nou cas d’aquest comissari en la nostra llengua, perquè Adamsberg té això, que una vegada llegit ja no el pots deixar enrere. I alguna cosa bona deu tenir la Vargas per ser una dona admirada en un país que té més de vuitanta festivals anuals dedicats al gènere negre, és a dir, un país on els lectors en saben un niu.
Per a mi la clau és aquesta: la combinació de la novel·la negra amb alguna cosa més. I aquest afegit és l’arqueologia, el misteri, la història, un ús del temps narratiu, dels girs de la trama, i de la construcció dels personatges, que converteixen aquesta novel·la en quelcom molt interessant. Aquesta és la grandesa de Fred Vargas: saber jugar amb la tradició per innovar i fer un producte diferent d’alta qualitat. Certament, Ara Llibres ha encertat, i si continua per aquest camí es pot convertir en una de les editorials de referència del gènere a casa nostra. I això és bo després de tot el que ha passat i està passant amb “La cua de Palla”. És bo i és normal que totes les editorials incorporin en el seu catàleg la novel·la negra, i és bo i normal que la bona literatura que s’està fent arreu del món no es quedi sense traduir al català. I aquesta és la menor de les virtuts de La tercera verge, de Fred Vargas. Això sí, una polideta de català en algunes pàgines no estaria de més.

La Tercera Verge
Fred Vargas
Amsterdam Llibres
Badalona, juny de 2008
Traducció de Natxo Morera
371 pàgines