dilluns, 12 de gener de 2009

L'article del Villatoro a l'Avui d'avui

Trossos
Vicenç Villatoro

Novel·la negra
Cavalcant en bona part sobre el fenomen Larsson i el seu Els homes que no estimaven les dones, la novel·la negra ocupa un percentatge molt important de les llistes dels llibres més venuts. Però no és només Larsson. Mankell, Camillieri, Batya Gur, Donna Leon i moltíssims més han revifat, sobretot a Europa, un gènere que ha esdevingut a la vegada popular i de prestigi. Podríem dir que la novel·la negra europea ha esdevingut el millor refugi del realisme social i del realisme crític. Una manera de retratar una societat i de descobrir sota la capa de gel aparentment plàcida l'existència d'aigües tèrboles i inquietants. Potser per això tantes novel·les negres ens vénen del nord. El que passa als llocs on aparentment no passa res.
Retrat social
La novel·la negra europea va endevinar les possibilitats que oferia el gènere americà entès a la manera de Raymond Chandler o de Dashiel Hammet per retratar una societat de dalt a baix. La investigació d'un crim serveix de fil conductor per recórrer tota l'escala social i per clavar el bisturí a tot el món. El maridatge entre novel·la negra i realisme social és una simbiosi en la qual tots dos es beneficien. La novel·la de lladres i serenos neix com un entreteniment intranscendent. La novel·la realista aspira a la transcendència, però li manca trama. La nova novel·la negra suma entreteniment i transcendència. Ho van intuir en el seu moment Vázquez Montalbán i Jaume Fuster, entre nosaltres. Van obrir un camí.
Crítica
En la novel·la negra europea el crim no és el producte de la follia individual. No és un pecat personal d'un malvat aïllat. El crim és el símptoma d'una malaltia social. Una vegada vaig escriure, mig en broma, que en la nova novel·la negra europea d'esquerres ja sabem a la primera pàgina qui és l'assassí. No és el majordom. És el capitalisme. Però hi ha altres novel·les negres que diagnostiquen altres malalties a partir del símptoma del crim: la cobdícia, la hipocresia, la mala consciència, la mala memòria. Una trama entretinguda, un retrat realista i una perspectiva crítica. Tot a la vegada. No és estrany que la novel·la negra torni a encapçalar els rànquings de vendes.