dissabte, 10 de gener de 2009

L'AGENDA DEL SICARI, PER SALVADOR IBORRA

Us adjunto la ressenya que ha fet el meu amic i excel·lent poeta Salvador Iborra del llibre L'agenda del Sicari al Diari de Balears.


A València hi ha una interessant tradició del gènere negre, encetada allà pels setanta per Ferrant
Torrent ambles aventures del detectiu Butxana i per Josep Lozano amb aquella genial obra, Ribera, que tan bé reflectí la manera de viure i de parlar de la comarca.
Eren els anys de la transició i prou que se’n veien reflectides les vicissituds en les novel·les s’hi escrivien.
Però els temps canvien i si bé aquesta tradició d’escriure novel·la negra al PaísValencià mai
no s’ha exhaurit, sí que s’ha adaptat als nous temps a l’hora de reflectir els canvis de la societat, perquè, no ens enganyem, la novel·la negra d’avui dia és sense dubte el gènere social per excel·lència dels darrers trenta anys.
A l’obra escrita per Bohigues i Arinyó trobarem aquest esperit crític i descriptiu a través dels personatges, entranyables d’altra banda, com ara Vicent, assassí a sou, exestudiant d’Història, i el mestre, personatge amb solera dins el món criminal que demostra un coratge esfereïdor a l’hora d’enfrontar-se a les seues dramàtiques circumstàncies. Val a dir que aquesta és una novel·la eminentment urbana: quasi tota l’acció s’esdevé a la València Popular dels
nostres dies, la qual cosa em duu a la memòria aquelles paraules del mestre Quico Mira, que a una guia turística formidable escrita ja fa uns anys, València. Guia particular, a banda de fer un retrat intimista i exquisit de la València dels vuitanta, apuntava que aquesta era una ciutat, al contrari d’altres com Barcelona, que havia produït ben poca literatura sobre el tema.
Doncs bé, sembla que ha estat la nostra novel·la negra qui va replegar el guant i qui més i millor ha parlat de la ciutat en termes tant poètics com socials, per oferir-nos retrats
d’allò més atractius per als que la coneixen, o hi viuen, i per als que vulguen anar-hi.
La novel·la ofereix una lectura apassionant i certament ràpida, per la brevetat dels capítols i per
l’austeritat narrativa i l’acció trepidant, això sí, no absent d’alguns dels tòpics més utilitzats
en aquest gènere.
Amb dosis mesurades de violència, d’intriga, d’idil·lis apassionats i una tensió constant, no sols atrapa des de la primera pàgina al lector, sinó que el manté aferrat a les pàgines donant
la sensació visual d’estar veient una bona pel·lícula del gènere. I el cert és que quan hom acaba la
lectura té la sensació que igual que es va fer als anys vuitanta una versió cinematogràfica
de la novel·la de Torrent Un negre amb un saxo, amb aquella interpretació inoblidable
de l’estimat i desaparegut Ovidi Montllor, també és podria fer una versió d’aquesta novel·la,
que sembla haver estat escrita amb aquesta finalitat.
Amb una línia narrativa carregada de prolepsis i d’analepsis que ens va desvetllant la trama, hom no pot evitar pensar en aquella pel·lícula de Tarantino que a casa nostra s’edità amb el títol de Pulp Fiction, tot i que amb grans diferències de tractament, és clar, de temes com
ara la violència verbal i física, i el tarannà nostrat dels personatges. En llegir-la, tampoc no es pot evitar establir una relació activa i amatent de la darrera novel·la negra escrita sobre València, feta per un redactor d’aquesta casa, Sebastià Bennasar, que amb la seua Jo no t’espere, també fa un retrat de la ciutat, això sí, molt més compromès i amb un fi sentit de l’humor i una perspectiva balear que resulta interessant de comparar. Bohigues no és precisament
novell en el gènere i ens ho fa saber fent referència a la seua anterior novel·la Soldada Roja
(dins les mateixes pàgines del llibre), un giny un xic anticlímax a l’obra però d’allò més encertat. Les dues novel·les s’assemblen. En fi, en uns temps on el gènere negre en català gaudeix d’una merescuda vigoria, aquesta novel·la intensa i breu resulta una proposta d’allò més recomanable per passar una bona estona, per tancar la darrera pàgina assaborint eixe ventall
d’emocions intenses que genera.


L’agenda del sicari
Joan Bohigues i Manuel Joan Arinyó
Perifèric Edicions, València, 2008
128 Pàg / 15 €

1 comentari:

Perifèric Edicions ha dit...

Certament, la novel·la negra és un gènere que inetersa molt als joves. És per això, que crec que des de les editorials hauriem de fer una aposta per aquest tipus d'històries.

Molt bona ressenya.
perifericedicions.blogspot.com