divendres, 12 de juny de 2009

HILARI DE CARA

Un article ben interessant d'Hilari de Cara al diari de Balears d'avui.

Opinió Hilari de Cara
Elemental, benvolgut Dupin

A la seva obra Els crims de la Rue Morgue, Poe descobreix per a la literatura universal almanco dues coses. Una d'elles és la construcció d'un personatge, Dupin, que és el precedent més rodó de tots els investigadors privats que s'enfronten a la resolució d'enigmes, de crims, amb la sola arma de la seva capacitat d'anàlisi i del mètode positivista i pragmàtic a l'hora d'esbrinar un misteri impossible. Ens hem de fixar que es tracta d'un individu sol, aïllat, fora de la llei, en sentit estricte, perquè no pertany a cap cos oficial relacionat amb el poder. Aquesta seria la segona qüestió a assenyalar. L'emprenta de Dupin la podem seguir a través de Sherlock Holmes, Poirot, i d'altres. Alguns dels seus deixebles poden esser membres dels cossos de policia, però, en tot cas, actuen sempre com a franctiradors. Ja tenim dues característiques, l'anàlisi pragmàtica i positivista i l'apologia de l'individualisme. La tercera característica és la que més m'interessa remarcar ara: Dupin, com han assenyalat diversos psicòlegs, és el psiquiatra (i el pacient) que rep la confessió i la informació dels altres, ajudants, acompanyants, criminals, en silenci, i quan arriba el moment, desembolica la troca mitjançant una sorprenent deposició en què el mètode queda exposat. L'associació d'idees com a fil conductor de la construcció del sentit. "L'hi explicaré -em va dir. Perquè pugui adonar-se de tot clarament, repassarem primer en sentit invers el curs de les seves meditacions des d'aquest instant en què li estic parlant fins al del seu reencontre amb el venedor de fruites. En sentit invers, les baules més importants de la cadena se succeeixen d'aquesta manera: Chantilly, Orió, Doctor Nichols, Epicur, estereotomia, les llambordes i el venedor de fruites.... "Hi ha poques persones que no s'hagin entretingut, en qualsevol moment de la seva vida, a recórrer en sentit invers, les etapes per les quals han estat aconseguides certes conclusions de la seva intel·ligència. Sovint és una ocupació plena d'interès, i el que la prova per primera vegada se sorprèn de l'aparent distància il·limitada i de la falta d'il·lació que sembla mitjançar des del punt de partida fins a la meta final. Jutgin, perquè, quina no seria la meva sorpresa quan vaig escoltar el que el jove acabava de dir, i no vaig poder menys de reconèixer que havia dit la veritat".Per últim, vull remarcar la gran aportació literària de Poe a la reconstrucció de la memòria com a part de la final reconstrucció de la veritat. "Amb aquestes paraules va començar a formar-se en el meu esperit una vaga idea de què pensava Dupin. Em semblava arribar al límit de la comprensió, sense que encara pogués comprendre, el mateix que aquestes persones que es troben algunes vegades al caire d'un record i no són capaços d'arribar a aconseguir-ho". Poseu aquestes paraules en el cap d'un altre, afegiu morositat i densitat narrativa i descriptiva; afegiu magdalenes, til·la, te i un geni, i tindreu Proust, enfrontat a la resolució del significat de la memòria.