El final de l'edició del festival d'enguany va arribar amb la presentació del documental "La vampira del carrer Ponent", pertanyent a la sèrie "La zona fosca", de TV3, i a la presentació de l'extraordinària novel·la de Marc Pastor, "La mala dona", una de les més fascinants publicades en els darrers temps a casa nostra. El Marc va estar sensacional a la presentació i va explicar-nos alguns dels secrets de la concepció de la novel·la. Va ser un regal increïble per als assistents.
(podeu llegir la meva ressenya sobre la novel·la tot seguit).
La mala dona, la gran novel·la
La novel·la negra catalana està passant per un nou moment de glòria. Hi ha una multitud de propostes que ens arriben de tot arreu i les publicacions de gènere es poden trobar –des del meu punt de vista aquest és un símptoma de normalitat- arreu dels catàlegs de les editorials que publiquen en la nostra llengua, sense haver de recórrer a col·leccions específiques. A més a més, les propostes que ens arriben són múltiples i diverses, com si s’hagués descobert en els darrers anys que el gènere negre és poliforme, cosa que ja tocava. Un dels símptomes de la bonior és el feliç naixement de La mala dona, la segona novel·la de Marc Pastor, amb la qual ha guanyat el I Premi Crims de Tinta de novel·la negra, d’intriga i policíaca, i que ha estat publicada per La Magrana. La novel·la es presenta avui vespre (20.30 hores) al Teatre de Lloseta, en el marc del festival Lloseta Negra, que arriba a la seva segona edició.
Pastor ha aprofitat elements d’una història real, per crear una ficció que ens manté constantment en el dubte, però que sobretot ens transporta a la Barcelona de l’època (1912) i que ens fa creure que nosaltres formam part del paisatge urbà d’aquesta ciutat, i que per tant podem arribar a sentir els calfreds que provoca la presència de l’Enriqueta Martí, la mala dona de la novel·la de Pastor. Basada en el cas real de l’anomenada “Vampira del carrer Ponent” –si en voleu més informació us podeu passar hores llegint a internet, basta posar el nom al Google-, que segrestava nens per prostituir-los i per fer-ne ungüents i pomades amb els greixos i el moll de l’òs, la novel·la de Pastor ens ofereix un fresc fascinant sobre la Barcelona de l’època.
Un dels principals encerts del text és el seu narrador i el punt de vista que s’hi adopta. I és que no és habitual que sigui la mort, però des d’un punt de vista masculí, qui faci avançar aquesta història (i no hem desvetllat cap misteri perquè se’ns apunta al principi del llibre) i que es converteixi en un narrador que podent ser omniscient es limita –per sort per als lectors- a ser un personatge més, tal volta, qui sap, el principal.
Pastor sap dosificar a la perfecció la informació, controla en tot moment la novel·la, i empra un lèxic que combina els diferents registres, un cert punt d’erudicció i una certa recuperació de l’argot que els lectors en català trobàvem a faltar –mancats com estem, sociolingüísticament, de la classe que ens el podria aportar, amb petites excepcions al respecte-. Per això llegir la seva novel·la és un plaer immens, un exercici d’hedonisme que ningú no s’hauria de perdre.
Després tenim la versemblança, element fonamental per a fer creïble no ja tant la història, sinó el marc en la qual s’enquadra. No sé si la Barcelona que descriu Pastor és la que correspon a l’època, però sí que sé que l’ha recreada d’una manera tal que ara ja és impossible no imaginar-la tal i com és a la seva novel·la.
I encara ens queda la cirereta del pastís: un personatge fascinant, Moisès Corvo, un inspector de policia bregat i amb el cul pelat de tant de rosegar-lo per una Barcelona que es debat entre el pistolerisme i els diners del gran capital. I que a més a més resulta que ens ha sortit llegit. A través de les lectures de Corvo, el novel·lista ret homenatge als clàssics del gènere tant de la novel·la policíaca com de la novel·la d’aventures, que sembla que han estat una lectura ben profitosa per a Pastor, encara que el seu personatge faci molt de menys als creats per Poe i per Conan Doyle.
La mala dona traspua aire de clàssic de novel·la d’aventures passada pel tamís de la postmodernitat i això enamora a aquell qui comença a llegir un llibre que ha de ser imprescindible per a tots els que estimin la literatura. Definitivament, el gènere negre a casa nostra està en molt bona forma i exercicis com el de Pastor ho demostren. I sabeu el millor? Que Pastor només és de la lleva del 77. En gaudirem durant molts anys.
La mala dona
Marc Pastor
La Magrana
Barcelona
2008.
249 pàgines.
(podeu llegir la meva ressenya sobre la novel·la tot seguit).
La mala dona, la gran novel·la
La novel·la negra catalana està passant per un nou moment de glòria. Hi ha una multitud de propostes que ens arriben de tot arreu i les publicacions de gènere es poden trobar –des del meu punt de vista aquest és un símptoma de normalitat- arreu dels catàlegs de les editorials que publiquen en la nostra llengua, sense haver de recórrer a col·leccions específiques. A més a més, les propostes que ens arriben són múltiples i diverses, com si s’hagués descobert en els darrers anys que el gènere negre és poliforme, cosa que ja tocava. Un dels símptomes de la bonior és el feliç naixement de La mala dona, la segona novel·la de Marc Pastor, amb la qual ha guanyat el I Premi Crims de Tinta de novel·la negra, d’intriga i policíaca, i que ha estat publicada per La Magrana. La novel·la es presenta avui vespre (20.30 hores) al Teatre de Lloseta, en el marc del festival Lloseta Negra, que arriba a la seva segona edició.
Pastor ha aprofitat elements d’una història real, per crear una ficció que ens manté constantment en el dubte, però que sobretot ens transporta a la Barcelona de l’època (1912) i que ens fa creure que nosaltres formam part del paisatge urbà d’aquesta ciutat, i que per tant podem arribar a sentir els calfreds que provoca la presència de l’Enriqueta Martí, la mala dona de la novel·la de Pastor. Basada en el cas real de l’anomenada “Vampira del carrer Ponent” –si en voleu més informació us podeu passar hores llegint a internet, basta posar el nom al Google-, que segrestava nens per prostituir-los i per fer-ne ungüents i pomades amb els greixos i el moll de l’òs, la novel·la de Pastor ens ofereix un fresc fascinant sobre la Barcelona de l’època.
Un dels principals encerts del text és el seu narrador i el punt de vista que s’hi adopta. I és que no és habitual que sigui la mort, però des d’un punt de vista masculí, qui faci avançar aquesta història (i no hem desvetllat cap misteri perquè se’ns apunta al principi del llibre) i que es converteixi en un narrador que podent ser omniscient es limita –per sort per als lectors- a ser un personatge més, tal volta, qui sap, el principal.
Pastor sap dosificar a la perfecció la informació, controla en tot moment la novel·la, i empra un lèxic que combina els diferents registres, un cert punt d’erudicció i una certa recuperació de l’argot que els lectors en català trobàvem a faltar –mancats com estem, sociolingüísticament, de la classe que ens el podria aportar, amb petites excepcions al respecte-. Per això llegir la seva novel·la és un plaer immens, un exercici d’hedonisme que ningú no s’hauria de perdre.
Després tenim la versemblança, element fonamental per a fer creïble no ja tant la història, sinó el marc en la qual s’enquadra. No sé si la Barcelona que descriu Pastor és la que correspon a l’època, però sí que sé que l’ha recreada d’una manera tal que ara ja és impossible no imaginar-la tal i com és a la seva novel·la.
I encara ens queda la cirereta del pastís: un personatge fascinant, Moisès Corvo, un inspector de policia bregat i amb el cul pelat de tant de rosegar-lo per una Barcelona que es debat entre el pistolerisme i els diners del gran capital. I que a més a més resulta que ens ha sortit llegit. A través de les lectures de Corvo, el novel·lista ret homenatge als clàssics del gènere tant de la novel·la policíaca com de la novel·la d’aventures, que sembla que han estat una lectura ben profitosa per a Pastor, encara que el seu personatge faci molt de menys als creats per Poe i per Conan Doyle.
La mala dona traspua aire de clàssic de novel·la d’aventures passada pel tamís de la postmodernitat i això enamora a aquell qui comença a llegir un llibre que ha de ser imprescindible per a tots els que estimin la literatura. Definitivament, el gènere negre a casa nostra està en molt bona forma i exercicis com el de Pastor ho demostren. I sabeu el millor? Que Pastor només és de la lleva del 77. En gaudirem durant molts anys.
La mala dona
Marc Pastor
La Magrana
Barcelona
2008.
249 pàgines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada