El pobre Roberto Saviano, l'autor de Gomorra, es troba amb l'ai al cor i amb la mort planant sobre seu. El motiu és haver escrit un dels llibres més fascinants dels darrers temps, "Gomorra", on explica les guerres de la camorra napolitana. L'escriptor, que no troba qui li llogui apartament a Nàpols i que viu amb cinc carabinieri, ha rebut l'avís que abans de Nadal la camorra el liquidarà. El seu llibre i la posterior pel·lícula han fet massa mal i ara és hora de pagar els comptes. I la camorra compleix les amenaces, així que està pensant en marxar del país. Però on podrà anar? No ho sé, però llegir la vida d'aquest xaval de 29 anys no és d'allò més engrescador. Tots estam en deute per les seves paraules, però estaríem disposats a acollir-lo a casa?
Us deixo la ressenya del llibre, editat en català per Empúries...
Pitjor que Sicília
Hi ha llibres que valen per les coses que expliquen. Uns altres valen per com expliquen les coses. Els suprems són aquells que combinen les dues coses i aleshores la fascinació ja és superior, el plaer és senzillament indescriptible. Gomorra, de Roberto Saviano, és un llibre que hem d’englobar dins dels del primer tipus, tot i que té algunes pàgines d’escriptura memorable. Però el seu fort és allò que explica, perquè aquest és el llibre d’un periodista, i als llibres que fan els periodistes els hem de demanar que siguin com Gomorra, plens de dades, de referències, d’anàlisis i de compromís. Que siguin llibres escrits amb el cervell, sí, però també el cor i sobretot amb l’entranya, amb la passió que s’acumula en el fetge i que fa segregar bilis i deixa un gust amarg que s’escampa per la tràquea i que impregna cada una de les pàgines i fa que el lector quedi clavat en el sofà, impressionat o enrabiat o astorat. Però mai indiferent, mai tranquil, mai dedicat simplement a vegetar i deixar que passin les hores i arribi un altre llibre. En aquest sentit, el llibre de Roberto Saviano és una lliçó de mestre.
Explicar què és Gomorra seria llarg, però per ventura pot servir el subtítol que acompanya el llibre, “viatge a l’imperi econòmic i al somni de domini de la camorra”. Molt possiblement no us digui res, però si us explico que el Roberto Saviano viu amagat i sota protecció en algun lloc del Nord d’Itàlia, que del llibre se n’han venut més de 400.000 exemplars a Itàlia, i que explica d’on provenen totes les marques falses de roba italiana que compram cada dia en botigues on ens pensam que compram les autèntiques, per exemple, segur que us estic donant més pistes. O si us explico que des del 1979, any que va néixer en Saviano fins que va escriure el llibre, la Camorra ha matat més de 3600 persones –per posar un exemple, més del triple que ETA des del 1952-, i ell n’explica detalls i mètodes, o que explica com funciona la trama d’eliminació de residus de tota Itàlia, segurament encara us n’he dites moltes més.
Tot això ho podem trobar en un llibre valent, arriscat, que compta amb un llenguatge senzill i planer, de periodista que sap l’ofici, que vol comunicar tot el que sap, mostrar les dades una darrera l’altra, posar l’escàndol sobre la taula i demostrar com actua la delinqüència organitzada més activa i preparada d’Europa. I també ens intenta donar algun per què, cosa que mai està de més.
En un temps on el periodisme d’investigació està de cada vegada més devaluat, aquest ha anat a trobar un refugi molt especial en alguns mitjans de comunicació petits i independents, o sobretot en els llibres i a la xarxa d’internet, que s’ha convertit en imprescindible per estar ben informat. Saviano s’ha apuntat a la moda i ens ha servit en safata i com un bon cop als morros aquesta Gomorra, que no té res de Bíblica, perquè aquí són els capellans, les bones persones, les que moren. Els innocents, els que es troben al mig d’un foc creuat i simplement fan d’escut, o les persones a les quals els hi disparen contra els mostradors per provar un Kalaxnikov, i que es posen a pensar tot d’una què han fet malament i a qui han pogut ofendre. Els innocents són les persones que cusen per 600 euros al mes vestits que es posen grans models i actrius a les gales dels Òscars, i els innocents són aquells que simplement intenten sobreviure malgrat la presència constant i angoixant del Sistema.
La lliçó que ens dóna Saviano en aquest llibre, la lectura del qual considero ben imprescindible per entendre com funciona bona part de l’economia mundial, perquè hi ha moltes coses que són extrapolables a altres latituds molt més properes a nosaltres, és que la veritat és un bé escàs que s’ha de valorar de cada vegada més. Hi ha molts llocs on dir-la, on comportar-te de forma ètica, et pot costar car. A Itàlia, a la regió de Nàpols, el lloc on més ajuntaments s’han dissolt per associació amb mafiosos, fa vint anys que apliquen aquests mètodes, des de finals dels vuitanta. A Espanya la fiscalia anticorrupció tot just comença a fer batudes importants. Convé no deixar de banda que els mètodes de la camorra i bona part dels seus membres treballen al nostre país, potser, per ventura, a la vora de casa nostra. Diu en Guillem Frontera que això és com Sicília sense morts. Facem que ho continuï essent. Per bé nostre.
“Gomorra”.
Roberto Saviano.
Empúries.
Barcelona, abril 2007
351 pags.
Traducció de Pau Vidal
Hi ha llibres que valen per les coses que expliquen. Uns altres valen per com expliquen les coses. Els suprems són aquells que combinen les dues coses i aleshores la fascinació ja és superior, el plaer és senzillament indescriptible. Gomorra, de Roberto Saviano, és un llibre que hem d’englobar dins dels del primer tipus, tot i que té algunes pàgines d’escriptura memorable. Però el seu fort és allò que explica, perquè aquest és el llibre d’un periodista, i als llibres que fan els periodistes els hem de demanar que siguin com Gomorra, plens de dades, de referències, d’anàlisis i de compromís. Que siguin llibres escrits amb el cervell, sí, però també el cor i sobretot amb l’entranya, amb la passió que s’acumula en el fetge i que fa segregar bilis i deixa un gust amarg que s’escampa per la tràquea i que impregna cada una de les pàgines i fa que el lector quedi clavat en el sofà, impressionat o enrabiat o astorat. Però mai indiferent, mai tranquil, mai dedicat simplement a vegetar i deixar que passin les hores i arribi un altre llibre. En aquest sentit, el llibre de Roberto Saviano és una lliçó de mestre.
Explicar què és Gomorra seria llarg, però per ventura pot servir el subtítol que acompanya el llibre, “viatge a l’imperi econòmic i al somni de domini de la camorra”. Molt possiblement no us digui res, però si us explico que el Roberto Saviano viu amagat i sota protecció en algun lloc del Nord d’Itàlia, que del llibre se n’han venut més de 400.000 exemplars a Itàlia, i que explica d’on provenen totes les marques falses de roba italiana que compram cada dia en botigues on ens pensam que compram les autèntiques, per exemple, segur que us estic donant més pistes. O si us explico que des del 1979, any que va néixer en Saviano fins que va escriure el llibre, la Camorra ha matat més de 3600 persones –per posar un exemple, més del triple que ETA des del 1952-, i ell n’explica detalls i mètodes, o que explica com funciona la trama d’eliminació de residus de tota Itàlia, segurament encara us n’he dites moltes més.
Tot això ho podem trobar en un llibre valent, arriscat, que compta amb un llenguatge senzill i planer, de periodista que sap l’ofici, que vol comunicar tot el que sap, mostrar les dades una darrera l’altra, posar l’escàndol sobre la taula i demostrar com actua la delinqüència organitzada més activa i preparada d’Europa. I també ens intenta donar algun per què, cosa que mai està de més.
En un temps on el periodisme d’investigació està de cada vegada més devaluat, aquest ha anat a trobar un refugi molt especial en alguns mitjans de comunicació petits i independents, o sobretot en els llibres i a la xarxa d’internet, que s’ha convertit en imprescindible per estar ben informat. Saviano s’ha apuntat a la moda i ens ha servit en safata i com un bon cop als morros aquesta Gomorra, que no té res de Bíblica, perquè aquí són els capellans, les bones persones, les que moren. Els innocents, els que es troben al mig d’un foc creuat i simplement fan d’escut, o les persones a les quals els hi disparen contra els mostradors per provar un Kalaxnikov, i que es posen a pensar tot d’una què han fet malament i a qui han pogut ofendre. Els innocents són les persones que cusen per 600 euros al mes vestits que es posen grans models i actrius a les gales dels Òscars, i els innocents són aquells que simplement intenten sobreviure malgrat la presència constant i angoixant del Sistema.
La lliçó que ens dóna Saviano en aquest llibre, la lectura del qual considero ben imprescindible per entendre com funciona bona part de l’economia mundial, perquè hi ha moltes coses que són extrapolables a altres latituds molt més properes a nosaltres, és que la veritat és un bé escàs que s’ha de valorar de cada vegada més. Hi ha molts llocs on dir-la, on comportar-te de forma ètica, et pot costar car. A Itàlia, a la regió de Nàpols, el lloc on més ajuntaments s’han dissolt per associació amb mafiosos, fa vint anys que apliquen aquests mètodes, des de finals dels vuitanta. A Espanya la fiscalia anticorrupció tot just comença a fer batudes importants. Convé no deixar de banda que els mètodes de la camorra i bona part dels seus membres treballen al nostre país, potser, per ventura, a la vora de casa nostra. Diu en Guillem Frontera que això és com Sicília sense morts. Facem que ho continuï essent. Per bé nostre.
“Gomorra”.
Roberto Saviano.
Empúries.
Barcelona, abril 2007
351 pags.
Traducció de Pau Vidal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada