dijous, 25 de febrer de 2010

EN TERREGADA


"I tot caminant em porten raderacs l'electricitat i aquell malparit del Cavall m'adinya una bufetada que més aviat em vàreig sentir del cop de cap a terra que de res més. L'un patades, l'altre cops i escopinades; jo crec que em varen deixar perquè es devien creure que ja era mulé... Però jo us juro que se n'han de recordar per tots els dies de la seva vida encara que hagi de fer de xivel, que és lo pitjor que pot fer un home. Després ho vàreig saber: varen tenir bronca i es varen pensar que jo havia xivatat".

JULI VALLMITJANA

La recuperació de Juli Vallmitjana a càrrec de les edicions de 1984 ens han permès recuperar bona part de la llengua catalana i l'argot de principis de segle. Si a això li afegim l'esplèndida versió teatral al Nacional de "El casament d'en Terregada", estem be d'enhorabona. A Vallmitjana se l'ha de llegir, és un dels clàssics negres catalans.