Amb en Pau Vadell i la seva postal de Nadal va quedar ben demostrat que sí que hi havia poesia negra.
I aquí, un petit tast de dues meves:
Vinguts del Nord
Entre les socialdemocràcies perfectes
i les neus pures i indòmites
s'hi escola la sang
de la podrida indústria editorial.
Quinquis
Robàreu cotxes de barri
per convertir-los en fórmules uns
amb els quals poder burlar els xapes
i els picoletos.
Us creièreu els reis del mambo
el dia que robàreu dues-centes mil peles
a l'oficina de La Caixa
i li fotéreu un tret a la cama al banquer.
Us políreu les peles en amfetes, haixix i picos
i us podríreu de sida i sobredosis
en el malefici del codi penal.
I ara, quins collons, us fan exposicions al CCCB
com si fossiu herois de peli de polis
espècies protegides o vés a saber què
i sonen les cançons de Los Chichos
i posen les pelis en prime time a la BTV.
No hi ha com ser quinqui dels 80 a Barcelona,
com a mínim a la cutreria
li acaben fent un monument.
VISC A BARCELONA.
diumenge, 10 de gener del 2010
LLOSETA NEGRA 3, POESIA NEGRA
Etiquetes de comentaris:
Autors de casa nostra,
sobre mi i els meus llibres
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada