Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris OLOT NEGRE. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris OLOT NEGRE. Mostrar tots els missatges

dijous, 22 d’abril del 2010

article a la veu de mallorca

Opinió
Política i novel·la negra
21/04/2010

La ciutat d’Olot s’ha convertit des de fa una setmana llarga en un dels principals centres culturals literaris del país. Sí, ja sabeu, la literatura, aquesta cosa que de vegades es publica en els llibres i que amb sort ocupa alguna línia en els mitjans de comunicació quan s’acosten aquestes dates de Sant Jordi. El motiu d’aquest epicentre literari en el territori volcànic de la Garrotxa –incís, el paisatge de la comarca i l’amabilitat de la seva gent val per si sol una visita a la contrada- és la celebració de Temps de Paraules, el festival que cada any es dedica a la literatura a la ciutat. Enguany s’ha centrat en la novel·la negra.

Dissabte passat, i després d’uns quants dies gaudint de les sàvies paraules de Leonardo Padura o de Paco Camarassa, de gaudir durant unes hores de la companyia de Jordi Canal i Eulàlia, i de ser sàviament pastorejats per la contrada per na Carme Simón, la bibliotecària, ens va tocar parlar de novel·la negra en català. A la taula rodona que moderava Àlex Martín s’hi asseien en Jordi Cervera, en Josep Torrent, en Marc Pastor i n’Albert Villaró a més d’un servidor.

Pot semblar que parlar de novel·la negra en aquest article amb tot el que està passant a les Illes Balears sembli una banalitat. No us equivoqueu. La novel·la negra és la gran eina social que tenim avui en dia els escriptors per denunciar els entorns on es cometen els crims, que poden ser grans o petits, amb sang o sense, però que sovint no s’entenen si no es relacionen amb l’entorn on són comesos. Algun dia algú haurà d’explicar com és possible que la política a les Illes Balears es dirimeixi en els jutjats, i com és possible que confiàssim les claus de les institucions als seus “presumptes” saquejadors.

Per això és vital parlar de novel·la negra. A través dels llibres escrits en català no només podem gaudir d’una excel·lent literatura, sinó que podem conèixer les nostres societats des d’una altra perspectiva. I crec que ens fa bona falta poder explicar on fallàrem. Enhorabona, doncs, a la ciutat d’Olot.

divendres, 16 d’abril del 2010

Els catalans a la premsa

Realitat, ruralitat, crim

La taula rodona sobre novel·la negra catalana d’Olot mostra la vitalitat del gènere en la nostra llengua, amb creadors a tot arreu del territori

Fou un grapat d’hores abans del Madrid-Barça que cap d’ells no es volia perdre, com si es demostràs, una vegada més, que la novel·la negra és un dels gèneres més vinculats al gust comú de la majoria de lectors, que poden combregar tant amb una novel·la extraordinària com amb l’èpica d’un partit de futbol. El doctor per la Universitat de Salamanca, Àlex Martín, fou l’encarregat de conduir una taula rodona sobre novel·la negra escrita en català en la qual participaren Jordi Cervera (Mosques, 2005); Josep Torrent (La Mirora mata els dimarts, 2008); Marc Pastor (La mala dona, 2008); Albert Villaró (Obaga, 2003 i Blau de Prússia, 2006); i el nostre col·laborador, Sebastià Bennassar (Jo no t’espere, 2008 i Mateu el president, 2009).

Amb el títol de Crims Urbans i Crims Reals, la taula formava part de la programació del festival Olot Negre que durant tot el mes d’Abril debat al voltant del gènere novel·lístic més llegit arreu del món. En el decurs de la taula cada un dels escriptors va presentar la seva darrera creació i després es va debatre al voltant del fet d’escriure novel·la negra en català i de les dificultats que això comportava. Bennassar va obrir el foc (per culpa de l’ordre alfabètic), per assegurar que “jo parteixo de la realitat perquè el que pretenc és mostrar i denunciar la societat en la que vivim” i explicà les diferencies entre la multiculturalitat i la multimerda a Barcelona “la multiculturalitat és positiva i enriquidora, mentre que la multimerda és deixar i consentir que venguin els hooligans de mitja Europa a la porta de l’Ajuntament, que és el que s’està fent a Barcelona.

El periodista radiofònic Jordi Cervera explicà que “sempre s’ha matat per amor o per desamor i per diners i crec que no es mata igual a comarques que a Barcelona”. L’autor de Mosques aprofità per explicar el component social de moltes de les fortunes a fora de Barcelona: “les han fetes persones que varen obtenir les pitjors terres, les improductives, i se les varen vendre per fer hotels, mentre els altres continuen servant els avellaners que ja no donen res”.

Josep Torrent, que durant molts anys va estar vinculat a la policia d’Olot va explicar que “aquesta (referint-se a La Mirora mata els dimarts) és la meva primera novel·la policíaca. La vaig escriure en quatre setmanes i la vaig pensar d’Olot l’Autònoma perquè sempre he escrit ràpid”. Torrent va voler defugir de la gran ciutat “i fer alguna cosa de pagès, perquè jo sóc fill de pagès i de mas i així va néixer aquesta idea amb assassina i venjança. Qui és l’assassí ja se sap a la primera pàgina i el joc està en saber si l’atrapen o no i com”.

Marc Pastor és escriptor i mosso d’esquadra i va explicar que “el que diferencia un crim rural d’un crim urbà són les conseqüències directes i indirectes, perquè en una comunitat petita el crim està molt bé i és molt interessant”. Pastor, autor d’un dels grans èxits recents de la novel·la en català va explicar que “la vida és molt literària però caòtica i per això hem de posar les peces en ordre quan escrivim”.

Per la seva banda, l’andorrà Albert Villaró va explicar que “necessitava crear una novel·la com Blau de Prússia perquè el que volia era explicar Andorra, que és un poc com Hong Kong” i assegurà que “hi ha molt de desconeixement dels sentiments dels andorrans per part de les persones que no són del país”.

A poc a poc la taula va anar derivant de cap a altres qüestions com la fragilitat de la indústria editorial i la dispersió dels títols en els catàlegs generals de les col·leccions mentre es reclamava la presència d’una política editorial i cultural forta que apostàs per les col·leccions i per fer política d’autor. Sense cap mena de dubte, la frase més afortunada, la de Villaró: “Per ventura el que hem de fer és començar a posar accents estranys sobre les as dels nostres cognoms, com si fóssim suecs”.

OLOT NEGRE, TAULA RODONA AUTORS CATALANS





La literatura negra catalana està passant per un extraordinari moment de forma pel que fa a autors, però potser no tant pel que fa a indústria. Aquesta va ser una de les principals conclusions a les quals es va arribar durant la taula rodona que el passat 10 d'abril es va celebrar a Olot, la ciutat que s'ha convertit en l'epicentre de la novel·la negra.
La taula tenia per títol Crims Reals i Crims Rurals i allà vàrem parlar una mica de tot. A banda d'un servidor hi havia en Jordi Cervera, autor de Mosques (2005), Josep Torrent, autor de La Mirora mata els dimarts (2008), Marc Pastor, autor de La mala dona (2008) i Albert Villaró, autor d'Obaga (2003) i Blau de Prússia (2006).
Entre els temes que es posaren sobre la taula hi va haver el fet que el que diferencia la manera de matar a comarques o a Barcelona és la repercussió que pot tenir cada un dels crims, especialment en societats més petites on tothom es coneix. També vàrem aprofitar la taula per criticar bastant el moment industrial que està patint el nostre país, amb la desaparició de col·leccions dedicades al gènere i una escassa política cultural. Sembla que aviat es penjarà a la web d'Olot Negre el contingut de la intervenció. Ja us n'informarem. De moment, algunes fotos de la taula i dels autors participants.

dimecres, 14 d’abril del 2010

OLOT NEGRE A LA RÀDIO

Aquí teniu la signatura d'avui que he fet a Ona Mallorca:

Hi ha indrets que són especials. Olot, durant aquest més d’abril, no només serà especial sinó que també és i serà negre. El motiu és la celebració des de fa anys del cicle Temps de Paraules, que en el mes de Sant Jordi omple la ciutat de festa i xerinola vinculada al món dels llibres, perquè al final hi ha la gran festa del llibre i a més a més en aquestes dates es lliura el premi literari de la ciutat, que any rere any ens ha aportat algunes sorpreses ben notables i curioses. Enguany, el Temps de Paraules s’ha dedicat al gènere negre. No és debades. En aquesta comunitat autònoma nostra en sabem molt de coses que de la claror més absoluta han arribat a la negror més fosca. Per exemple bona part de la nostra classe política dirigent. A les Balears tenim el rècord d’haver convertit la secció de política en la secció de tribunals. Quan fas aquesta afirmació fora de les Illes la gent aplaudeix. I això és el símptoma més clar que qualque cosa està ben fotuda en aquest espai nostrat. Per això és tan important que es parli de novel·la negra, perquè és la novel·la social dels nostres temps i és ben necessari que hi hagi gent que denunciï com està de fotuda la nostra societat. No cal anar a llegir autors suecs ni imaginar-nos com estan les coses per devers Venècia. Aquí, a casa nostra, al jutjat de Via Alemània, hi ha material per a un bon grapat de novel·les. Perquè corrupció i política van de la mà per convertir aquestes illes en unes illes desgraciadament negres".

dimecres, 7 d’abril del 2010

SOBRE OLOT (ARTICLE A MALLORCA PROGRÉS)

Olot, capital cultural

Sebastià Bennassar. Olot, la capital de la Garrotxa, ha decidit llançar la casa per la finestra i organitzar tot un mes dedicat a la literatura. Ja fa anys que ho fan, però enguany, el “Temps de Paraules”, s’ha reconvertit en l’Olot Negre, dedicat a la novel·la negra. Entre els autors que passaran per la vila del Fluvià ens trobem primeres espases internacionals com Leonardo Padura, Petros Markaris o Donna Leon, a més a més de nombrosos autors catalans i espanyols, així com personalitats que reflexionaran sobre el gènere negre a més a més de concerts i cinema. Al darrera del programa excepcional, consultable a internet a www.olotnegre.cat, hi ha un dels investigadors més singulars que conec, l’amic Àlex Martín, coautor de Negra i Catalana, que avui per avui és un dels pocs texts d’història sobre la novel·la negra en català al nostre país, a més de molts altres mèrits (codirector del festival de novel·la negra de Salamanca, coeditor de cinc volums d’assaig sobre el gènere negre...)

No podem deixar de felicitar els responsables polítics olotins per aquesta iniciativa. En aquests temps en que la política del país es dirimeix més en els jutjats que no en els salons de plens estatals, autonòmics o municipals, que hi hagi un ajuntament que inverteixi i posi messions de forma clara per la cultura és un rar privilegi que hauria d’omplir d’orgull els responsables polítics i també els seus administrats. Olot, aquests dies, està donant una lliçó de responsabilitat i d’ètica cultural del qual haurien de prendre bona mostra totes les entitats amb competències en matèria cultural.

El fet que el festival estigui dedicat al gènere negre no pot ser més escaient. La novel·la negra s’ha convertit –ho és des dels seus orígens- en la gran novel·la social dels nostres dies. Convé no oblidar que bona part dels grans escriptors del segle XX i del XXI han estat autors de novel·la negra o en algun moment se n’han servit: des dels pares clàssics del gènere, Dashiell Hammet i Raymond Chandler, passant per autors com William Faulkner, Boris Vian, Baltasar Porcel, Mario Vargas Llosa, Haruki Murakami o Roberto Bolaño, per dir-ni uns quants així, de primeres.

En aquests temps en que la nostra societat necessita de massa crítica, és molt important que els escriptors prenguin partit i es posicionin de forma clara en contra dels abusos que sovint es cometen des del poder –i que ningú cregui que el poder emana únicament de les institucions, de fet quasi mai és així- i que ho denunciïn. La novel·la negra és un instrument de primer ordre per a fer-ho i a més a més ha demostrat la seva importància social: avui per avui és el gènere més llegit i el que compta amb més seguidors.

Ha fet bé l’ajuntament d’Olot, doncs, de dedicar un festival com aquest al gènere negre. Mai havíem estat necessitats de tants de referents ètics com els personatges que apareixen en els llibres dels convidats. Tant de bo l’exemple olotí s’encomani. Potser és demanar massa.

dimarts, 6 d’abril del 2010

OLOT NEGRE

Estimades i estimats, tothom de cap a Olot, que avui comença el festival Temps de Paraules. No us ho perdeu. Dissabte 10 taula rodona amb autors catalans: Jordi Cervera, Marc Pastor, Josep Torrent, Albert Villaró i un servidor. No hi falteu.