No se m'ocorre un post millor per al número 100 que aquest petit homenatge a dos bons amics amb els quals el dia 3 vaig compartir una tarda-nit d'allò més suculenta: Antoni Serra i Miquel Vicens.
Serra és un dels principals escriptors del nostre país. En moltes ocasions ha estat injustament oblidat, però la seva és una obra fascinant, que toca tots els pals. M'encanten els seus assaigs, és imprescindible la lectura dels 4 volums del seu dietari i té llibres de relats i novel·les inoblidables -Nuredunna, Carrer de l'Argenteria,36, Per ben morir, El professor de literatura...- i sobretot és el creador de Celso Mosqueriro i de grans novel·les negres: El blau pàl·lid de la rosa de paper, Espurnes de sang, Cita a Belgrad, L'avinguda de la fosca.
La conversa amb en Toni sempre és llarga, fluida, densa, d'aquelles que et reconcilien amb la vida, amb la literatura....
En Miquel Vicens Escandell és un altre bon amic, autor de "Mort a Madrid", premi Ferran Canyameres, "La jove alemanya" i "La soledat del llibreter", les dues darreres publicades el 2009. M'agraden les seves obres, la seva feina en pro de la novel·la negra, la seva actitud.
La tarda al cafè de l'Òpera, memorable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada