ADÉU I HOLA

Estimades i estimats, aquest bloc dedicat a la novel·la negra en català tanca les portes -continuarà penjat per qui vulgui consultar tot el que hi ha penjat- perquè he decidit unificar tots els esforços en un sol bloc més personal que no impliqui tant la diversificació dels meus interessos. Hi ha alguns motius que em duen a tancar aquest bloc: en primer lloc la constatació que n'hi ha d'altres de molt bons i molt ben fets que ja fan que aquest quedi una mica obsolet. També la constatació que hi ha projectes latents que aviat faran que es pegui una nova embranzida a la novel·la negra en català.

Vol dir això que en deixaré de parlar? No, al contrari, sinó que també parlaré d'altres coses. Us espero, doncs, en aquest nou espai:

http://saberperdre.blogspot.com

I moltes gràcies per tot aquest trajecte en comú fins ara!!!

LA PLOMA TXECA

Hi ha lladres de guant blanc com el president txec... el que fan alguns per una ploma estil·logràfica -ep i us en parla un col·leccionista.

http://www.ara.cat/xarxes/Ploma_estilografica-Vaclav_Klaus-Sebastian_Pinera_0_461354089.html

S'ACOSTA SANT JORDI

S'acosta Sant Jordi i la taula va plena de novetats. Un resum ràpid del que tenc pendent, que és molt perquè, per sort, no dono a l'abast

1-Una paraula de mes. Eloi Vila. Alisis (Ara Llibres). Vila és un escriptoràs, segur que serà una delícia llegir-lo.

2-Vici inherent. Thomas Pinchon. Amsterdam. Una novel·la de Pinchon no deixa mai ningú indiferent, perquè és simplement un geni.

3-Natura quasi morta. Carme Riera. Edicions 62. Una de les grans dames de la novel·la catalana entra per primera vegada a la novel·la negra, amb una novel·la de campus universitari.

4-El contracte. Lars Kepler. Amsterdam. Els que com coneixeu ja sabeu que en general no m'agraden els nòrdics, però a aquest li donaré una oportunitat.

5-Tothom a terra. Llorenç Capdevila. L'Albí. Novel·la negra, de casa, feta per un molt bon escriptor i que crec que tendrà un punt d'humor. La cosa promet.

6-El poeta i els llunàtics. Chesterton. L'Albí. Un dels llibres més singulars d'un mestre de la literatura.

7-El camp del terrissaire. Andrea Camilleri, Edicions 62. Montalbano, sempre Montalbano.

8-Conclusions preliminars. Donna Leon. Edicions 62. Torna en Guido Brunetti i companyia.

9-El secret de Picasso. Francesc Miralles. Edicions 62. En Miralles és un dels escriptors més honests i interessants de casa nostra. Segur que no podrem alenar fins a la darrera pàgina.

I ja que hi som, una mica d'autopropaganda.

10-Crims.cat. Al revés. El llibre que aplega 17 relats negres en català.

11-Pot semblar un accident. Sebastià Bennassar. El meu darrer llibre, un estudi sobre la novel·la negra en català dels darrers deu anys!

POT SEMBLAR UN ACCIDENT, AVUI A LA BERTRAND

Estimades i estimats, avui vespre a la llibreria Bertrand presentarem "Pot semblar un accident", el meu assaig sobre la novel·la negra en català dels darrers deu anys. I si voleu anar obrint boca podeu fer-ho amb tot allò que n'ha dit la premsa fins ara.

http://dbalears.cat/actualitat/cultura/la-novel-la-negra-es-el-notari-de-la-transformacio-social.html

http://www.obraarte.com/arte-cultura/sebastia-bennasar-recoge-los-cambios-en-la-sociedad-catalana-a-traves-de-la-novela-negra

http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/386707-aixecant-acta-notarial.html

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/386707.html

http://noticias.interbusca.com/cultura/sebastia-bennasar-recoge-los-cambios-en-la-sociedad-catalana-a-traves-de-la-novela-negra-20110322142116.html

http://es.globedia.com/sebastia-bennasar-recoge-cambios-sociedad-catalana-traves-novela-negra

http://www.adn.es/local/lleida/20110322/NWS-1095-Bennasar-Sebastia-defiende-notario-social.html

http://es.noticias.yahoo.com/5/20110322/ten-sebasti-bennasar-recoge-los-cambios-d798d35.html

http://ecodiario.eleconomista.es/espana/noticias/2926156/03/11/Sebasti-Bennasar-recoge-los-cambios-en-la-sociedad-catalana-a-traves-de-la-novela-negra.html

http://www.adn.es/local/valencia/20110322/NWS-1095-Bennasar-Sebastia-defiende-notario-social.html

http://www.que.es/barcelona/201103221417-sebastia-bennasar-recoge-cambios-sociedad-epi.html

http://www.diariosigloxxi.com/texto-ep/mostrar/20110322142116/sebasti-bennasar-recoge-los-cambios-en-la-sociedad-catalana-a-travs-de-la-novela-negra

http://www.eldigitaldemadrid.es/ep/general/CULTURA/20110322142116

L'article de dimecres al Balears

http://dbalears.cat/arxiu/pdf/1233/48

EL DIMECRES DIA 23, LA CITA ÉS A LA BERTRAND

Benvolguts amics, el dimecres dia 23, si voleu passar una bona estona parlan de novel·la negra als Països Catalans, ja ho sabeu, veniu a la llibreria Bertrand de Barcelona on presentarem "Pot semblar un accident", l'assaig que repassa la relació entre novel·la negra i canvi social als Països catalans a la darrera dècada. No hi falteu. Hi haurà els periodistes LLuís LLort i Pep Blay exercint com a mestres de cerimònies...

article guillem frontera

article de Guillem Frontera, tan bo i tan necessari que el penjo aquí i que demano que difongueu

http://dbalears.cat/actualitat/opinio/bauza-matas-hitler-franco.html

Bauzá, Matas, Hitler, Franco

Guillem Frontera | 06/03/2011 | Vistes: 52

• Actualment puntuat amb 5 estrelles sobre 5
• Puntua amb 1 estrelles
• Puntua amb 2 estrelles
• Puntua amb 3 estrelles
• Puntua amb 4 estrelles
• Puntua amb 5 estrelles

Si Jaume Matas és reivindicable, per què necessita el PP la regeneració que encarna José Ramón Bauzá? Entre aquest i Cospedal sembla com si hi hagués un aire de contradicció, en la qual, però, seria ociós insistir-hi. Ja sap el lector que Cospedal va dir que José Ramón Bauzá encarna la regeneració i que José Ramón Bauzá va reivindicar Jaume Matas: com a gestor de moltes inversions: les coses que va fer agradaran més o menys, però aquí les teniu.

José Ramón Bauzá de vegades diu o fa coses el sentit de les quals pot semblar que se li escapa. En realitat, quan fa aquest elogi de Jaume Matas ens convida a renunciar al que en diríem consciència crítica, donant valor al que està fet i prescindint alhora del com i del perquè. Amb l'argument de José Ramón Bauzá, els franquistes i els neonazis han reivindicat els seus models de política. Les grans obres públiques, les grans autopistes impulsades per Hitler agradaran més o menys, però aquí les teniu. En els manuals d'història d'Espanya de quan servidor tenia dotze o tretze anys, Miguel Primo de Rivera hi era reivindicat per les carreteres que va fer. Franco va fer construir preses per millor aprofitar l'aigua i extreure'n energia elèctrica: Franco us agradarà més o menys, però aquí teniu les preses, els pantans. Podria no haver-los permès, però va tenir a bé fer aquestes grans obres.

No hi ha cap voluntat de comparar Jaume Matas amb Francisco Franco Bahamonde o amb Adolf Hitler, Déu me'n guard. Només es tracta de subratllar que en la reivindicació d'aquests personatges s'ha emprat tradicionalment l'argument que José Ramón Bauzá utilitza per rehabilitar Jaume Matas: un argument que només cobra validesa si prèviament has abdicat de la teva consciència crítica.

L'autopista eivissenca està molt mal feta, sia dit de passada. Del Palma Arena, les cròniques en viuen: les cròniques de tribunals, no d'esports. Les obres de l'època Jaume Matas no són un model de realització ni d'adequació a estudis previs d'impacte ambiental i paisatgístic. El mite del PP bon gestor s'aixeca damunt dels fonaments de tanta corrupció, que és com construir un gran edifici damunt d'un abocador de residus orgànics en procés de fermentació.

Però és igual: la possibilitat d'uns resultats òptims en les obres realitzades de manera dubtosa existeix, clar que sí. Si un pont està ben fet, està ben fet: tant si l'han construït presoners de guerra a compte dels soviètics, com la màfia o les missioneres franciscanes.

Ara, desconfiau dels que reivindiquen el general Primo de Rivera per les carreteres, Hitler per les autopistes o Franco pels pantans. Prescindir del punt de vista moral és una perillosa deriva de cap on sembla que va el PP en cerca de vots. Dubtosa regeneració.