Ha aparegut una novel·la sensacional de Miquel Vicens Escandell, que ja havia debutat amb "Mort a Madrid", premi Ferran Canyameres del 2006. Ara ens arriba "La jove alemanya", editada per Hiperbòlic edicions. Es tracta d'una preqüel·la d'aquella novel·la, la que obre la sèrie de sis protagonitzada per Agustí Ferrà. Us penjo la ressenya que avui mateix he publicat al diari perquè us hi engresqueu. Que vagi de gust!
Sociologia negra
Passa molt sovint que la gran sort d’un país s’ha de lligar de forma indestriable a la persistència en el si de la seva societat d’un grup d’escriptors que no han renunciat a fer la descripció brutal i crua d’aquest país. Moltes de vegades aquests escriptors fan servir com a recurs la novel·la negra, ja que aquest és un dels gèneres literaris que més fàcilment tendeix a convertir-se en el gran hereu de la novel·la social. De fet, avui en dia té poc sentit fer novel·la d’enigma i en canvi té molt de sentit fer novel·la negra. Qui és l’autor del crim és la més fútil de les qüestions. Allò realment important és saber-ne els motius i sobretot observar la interrelació dels personatges amb l’entorn en el qual es desenvolupa la novel·la.
Tenint en compte tots aquests preceptes, és una sort per aquest país –que alguns mestres consideren amb raó més una païssa que no cap altra cosa- que existeixin novel·listes com Miquel Vicens Escandell. Escandell és un narrador d’una potència brutal, amb una capacitat d’observació i de síntesis notable. Possiblement algunes de les pàgines de les seves novel·les constitueixin part del millor tractat de sociologia política sobre la nostra realitat insular. Ara acaba de publicar La jove alemanya, la segona de les novel·les protagonitzades pel detectiu Agustí Ferrà, tot i que em sembla que és la primera de la sèrie. Arriba després de Mort a Madrid, amb la qual va aconseguir el premi Ferran Canyameres del 2006, un dels pocs destinats al gènere en català.
Aquesta nova novel·la ve acompanyada d’una altra bona notícia per a la literatura illenca: el naixement de la col·lecció Hipèrbole Literaria, el nou projecte d’Antoni Gonzàlez. Es tracta, de moment, d’una col·lecció de format petit que pot arribar a convertir-se en excel·lent companya de viatge per a lectors inquiets.
La jove alemanya ens presenta una realitat molt dura per als illencs: el de la compra-venda de la nostra terra i el de la pèrdua de valors i referents. Aquest és el sentit profund de la novel·la i per això són moltes les frases que s’escolen a les seves pàgines que es claven en el lector –especialment en el lector illenc que encara conservi una mica d’ètica- i que fan que no pugui abandonar aquesta narració que l’enfronta al seu passat més recent, fins i tot a un present extremadament dolorós.
La trama negra que acompanya a la història és relativament senzilla: una jove creu que la seva família està essent objecte de xantatge. Aquesta jove és la filla del matrimoni alemany que pretén comprar la finca sineuera d’Agustí Ferrà, detectiu privat. I fins aquí puc llegir, que dirien en un famós programa de televisió. Bé, també puc dir que hi ha una fulgurant anada a Berlín, molt de whisky, una successió de personatges secundaris de luxe i alguns jocs sensacionals amb tota la tradició del gènere.
Vicens té, a més a més, un ritme de la narració que enganxa des del primer moment. És impòssible deixar de llegir, perquè dosifica la informació amb mestria. Tècnicament la novel·la és impecable, tal volta hi ha algun diàleg millorable, però són qüestions gairebé insignificants.
Ara bé, tornam a tenir un problema d’edició notable que se veu en les faltes d’ortografia que esquiten la novel·la adès i ara. Certament són moltes menys que a Mort a Madrid, on els editors desgraciaren la novel·la. No és el cas. Però convendria que ja que l’editorial tot just acaba de néixer, faci un esforç notable en la contractació de bons correctors que evitin disgusts als autors i als lectors. Avui en dia és inconcebible una edició professional sense bons correctors –això vol dir coneixedors de l’ofici i ben pagats- i un mínim de dues revisions de galerades.
Llevat d’això aquesta és una novel·la extraordinària. Jo ja sé quin llibre serà el que més regalaré aquest Sant Jordi. Ningú que vulgui conèixer l’essència de Mallorca pot deixar de llegir La jove alemanya.
La jove alemanya
Miquel Vicens Escandell
L’Hiperbòlic edicions
Col·lecció Hipèrbole Literària
Palma, 2009
160 pàgines
12 euros.
Passa molt sovint que la gran sort d’un país s’ha de lligar de forma indestriable a la persistència en el si de la seva societat d’un grup d’escriptors que no han renunciat a fer la descripció brutal i crua d’aquest país. Moltes de vegades aquests escriptors fan servir com a recurs la novel·la negra, ja que aquest és un dels gèneres literaris que més fàcilment tendeix a convertir-se en el gran hereu de la novel·la social. De fet, avui en dia té poc sentit fer novel·la d’enigma i en canvi té molt de sentit fer novel·la negra. Qui és l’autor del crim és la més fútil de les qüestions. Allò realment important és saber-ne els motius i sobretot observar la interrelació dels personatges amb l’entorn en el qual es desenvolupa la novel·la.
Tenint en compte tots aquests preceptes, és una sort per aquest país –que alguns mestres consideren amb raó més una païssa que no cap altra cosa- que existeixin novel·listes com Miquel Vicens Escandell. Escandell és un narrador d’una potència brutal, amb una capacitat d’observació i de síntesis notable. Possiblement algunes de les pàgines de les seves novel·les constitueixin part del millor tractat de sociologia política sobre la nostra realitat insular. Ara acaba de publicar La jove alemanya, la segona de les novel·les protagonitzades pel detectiu Agustí Ferrà, tot i que em sembla que és la primera de la sèrie. Arriba després de Mort a Madrid, amb la qual va aconseguir el premi Ferran Canyameres del 2006, un dels pocs destinats al gènere en català.
Aquesta nova novel·la ve acompanyada d’una altra bona notícia per a la literatura illenca: el naixement de la col·lecció Hipèrbole Literaria, el nou projecte d’Antoni Gonzàlez. Es tracta, de moment, d’una col·lecció de format petit que pot arribar a convertir-se en excel·lent companya de viatge per a lectors inquiets.
La jove alemanya ens presenta una realitat molt dura per als illencs: el de la compra-venda de la nostra terra i el de la pèrdua de valors i referents. Aquest és el sentit profund de la novel·la i per això són moltes les frases que s’escolen a les seves pàgines que es claven en el lector –especialment en el lector illenc que encara conservi una mica d’ètica- i que fan que no pugui abandonar aquesta narració que l’enfronta al seu passat més recent, fins i tot a un present extremadament dolorós.
La trama negra que acompanya a la història és relativament senzilla: una jove creu que la seva família està essent objecte de xantatge. Aquesta jove és la filla del matrimoni alemany que pretén comprar la finca sineuera d’Agustí Ferrà, detectiu privat. I fins aquí puc llegir, que dirien en un famós programa de televisió. Bé, també puc dir que hi ha una fulgurant anada a Berlín, molt de whisky, una successió de personatges secundaris de luxe i alguns jocs sensacionals amb tota la tradició del gènere.
Vicens té, a més a més, un ritme de la narració que enganxa des del primer moment. És impòssible deixar de llegir, perquè dosifica la informació amb mestria. Tècnicament la novel·la és impecable, tal volta hi ha algun diàleg millorable, però són qüestions gairebé insignificants.
Ara bé, tornam a tenir un problema d’edició notable que se veu en les faltes d’ortografia que esquiten la novel·la adès i ara. Certament són moltes menys que a Mort a Madrid, on els editors desgraciaren la novel·la. No és el cas. Però convendria que ja que l’editorial tot just acaba de néixer, faci un esforç notable en la contractació de bons correctors que evitin disgusts als autors i als lectors. Avui en dia és inconcebible una edició professional sense bons correctors –això vol dir coneixedors de l’ofici i ben pagats- i un mínim de dues revisions de galerades.
Llevat d’això aquesta és una novel·la extraordinària. Jo ja sé quin llibre serà el que més regalaré aquest Sant Jordi. Ningú que vulgui conèixer l’essència de Mallorca pot deixar de llegir La jove alemanya.
La jove alemanya
Miquel Vicens Escandell
L’Hiperbòlic edicions
Col·lecció Hipèrbole Literària
Palma, 2009
160 pàgines
12 euros.
